Ell deia que, si ens llevem d'hora, ben d'hora, molt d'hora, serem imparables. Considerem-ho com una metàfora que podem aplicar perfectament al nostre sistema educatiu.
Fins no fa gaire Catalunya excel·lia en educació. Les últimes avaluacions dels resultats de l'alumnat català són molt, molt preocupants. Un trenta per cent dels nostres nois i noies no assoleixen els objectius educatius. Diguem-ho clar: fracassen. Hi ha raons que poden explicar aquesta situació. Avui no entraré a analitzar-les tot i que crec que és imprescindible que es faci i que es facin públics els resultats. L'educació dels joves no és, només, un tema particular, és una qüestió col·lectiva. L'ensenyament obligatori subvencionat (gairebé tot) es paga amb els diners de tota la ciutadania i, dels resultats que se n'obtinguin, dependrà en bona part el futur del país i de la seva gent.
Voldria centrar-me en el tema de l'esforç. Els aprenentatges requereixen esforç. Esforç per part dels ensenyants, esforç per part de les famílies i esforç per part dels aprenents. Contràriament al que molts pensen, fer de mestre requereix un gran esforç. Cada dia el mestre o la mestra té al seu davant un alumnat al qual ha de seduir intel·lectualment, ha de despertar el seu interès per conèixer i aprendre i l'ha d'implicar en el seu procés d'aprenentatge. No és una tasca gens fàcil. En un món en el qual se'ns ha fet creure que tot és fàcil, recordem una frase que s'ha repetit irresponsablement per televisió en èpoques de vaques grasses: "Ho vull, ho tinc", èpoques en què se'ns ha dit que ens hem de divertir, que hem d'aconseguir resultats immediats, la paraula esforç no és gens "guai", no "mola".
La tasca de les famílies tampoc no és fàcil. Moltes hores de feina, dificultats importants per conciliar la vida familiar amb el treball, problemes personals, problemes econòmics. I, malgrat tot això, la família no pot delegar les seves responsabilitats a l'escola. S'ha d'implicar en l'educació dels fills, ha de sumar esforços amb els responsables educatius. Els nois i noies han de saber que els seus pares valoren els seus esforços, comparteixen les seves inquietuds i estan al seu costat per ajudar-los.
I, finalment, els joves. Molts dels nostres joves ja comproven avui que la vida no és tan fàcil com s'havien imaginat. La crisi econòmica els colpeja fort. Trobar feina és cada vegada més difícil i, si se'n troba, no sempre respon a les seves expectatives. Ara més que mai han de tenir clar que per tirar endavant una bona formació és del tot imprescindible.
Trobar el desllorigador d'aquesta situació complexa no és una tasca fàcil, però ens hi hem de posar tots. Des d'ara mateix. Posem-nos el despertador. Llevem-nos d'hora, ben d'hora, molt d'hora. Cada dia que passa sense trobar solucions per al nostre sistema educatiu ens allunya més del model de país competitiu que hem de ser si volem jugar a la lliga dels països que compten al món.
