La repressió franquista contra la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic fou especialment dura. La llengua catalana havia assolit un important presència en l'àmbit comercial, tant en la retolació i la publicitat comercial com en l'etiquetatge durant l'etapa de la II República. Fins i tot, empreses multinacionals com la suïssa Nestlé etiquetaven els seus productes en català. L'entrada de les tropes franquistes a Catalunya va acabar d'arrel amb aquest ressorgiment de la llengua catalana, a través d'un conjunt de mesures repressives.

Les obres de grans figures intel·lectuals del nostre país com L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya de Josep Benet o La persecucció política de la llengua catalana de Francesc Ferrer i Gironès donen testimoni d'aquesta repressió planificada i sistemàtica. Així doncs, amb l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya es promulgaren multitud d'edictes municipals arreu del territori català que prohibien l'ús de la llengua català en els comerços i indústries. Per exemple, el nou ajuntament franquista de Barcelona feia públic el següent edicte:

"El pleno del Ayuntamiento, en su última sesión, adoptó, entre otros, los siguientos acuerdos: Señalan un plazo que terminará el 15 de julio próximo para que los industriales y comerciantes procedan a redactar en idioma oficial los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido el cual será exigido el cumplimiento de tal obligación, sin perjuicio de las sanciones que gubernativamente pudieran ser impuestas"

El Correo Catalán 20-XI-1939

Les negatives a acomplir les prohibicions de les autoritats ocupants eren castigades amb fortes multes, i fins i tot, podien comportar la detenció. A més, es recorria a la delació per tal d'eliminar possibles resistències: els delators cobraven el 25% de les multes imposades als comerciants. L'eliminació del català del paisatge lingüístic fou una obsessió de la Jefatura Territorial de Propaganda, tal com mostren les ordres de censura sobre els prospectes o les etiquetes de caràcter comercial:

"ORDEN DE CENSURA

Se recuerda la obligación de someter a la previa censura, instalada en la Jefatura Territorial de Propaganda, Avenida del Generalísimo Franco, toda clase de publicaciones: no solamente libros y folletos, sino también prospectos y etiquetas de caràcter comercial.

El Correo Catalán (Barcelona) 24-IX-1939  

Tota aquesta obsessió per eliminar el català del món comercial demostra que el català era una llengua d'ús normal i habitual en aquest àmbit. És a dir, la manca de presència de la llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic que encara patim avui en dia no respon a la pròpia dinàmica de mercat o empresarial, sinó que és fruit d'una estratègia política desenvolupada durant la dictadura franquista amb l'objectiu d'anorrear el català de tots els àmbits de la vida pública.

Quan alguns polítics comparen la suposada imposició del català amb l'intent de genocidi lingüístic de la llengua catalana perpetrat pel règim franquista estan equiparant crims contra la humanitat amb els tímids intents de revertir els efectes d'aquestes injustícies promulgats per la majoria de membres d'un Parlament escollit democràticament. En definitiva, posen al mateix nivell les víctimes i els botxins.