L'educació dels fills és un bumerang i, en conseqüència, té retorn. Per aquest motiu, la nostra visió de progenitors ha de transcendir la nostra pròpia i limitada perspectiva generacional; els pares i mares que prenem decisions sobre l'educació dels nostres fills hem de saber preveure si aquestes decisions continuen i fan perdurar els èxits culturals i socials dels quals la nostra pròpia generació s'ha nodrit. I aquest és el cas de la immersió lingüística.

Resulta que des d'una minoria social a la qual determinades opcions polítiques han decidit donar cobertura, s'està plantejant "el dret a poder triar la llengua vehicular de l'escola", que atempta de ple "al dret d'aprendre i adquirir una competència lingüística en dues llengües" que molts d'aquests pares i mares han tingut. Vet aquí l'error de càlcul i el poc encert d'aquest plantejament, per no dir cinisme. S'està animant a pares i mares castellanoparlants d'origen de la generació dels 70 i 80 a matricular els seus fills en una opció educativa que no manté el nivell de qualitat que varen tenir els seus propis pares. A aquestes famílies, benintencionades, amenaçades pel monstre del fracàs escolar, se'ls desperta la desconfiança d'un sistema conegut i amb immersió, i se'ls aboca cap a un sistema desconegut sense immersió i, és clar, no preveuen els inconvenients ni prenen consciència d'un sistema que, en realitat, l'únic que fa és ocultar i deixar de posar a l'abast dels nens una llengua que també els pertany, ja que forma part del seu país i de la seva identitat. Treure la immersió és avortar la nostra pròpia identitat com a poble, és negar-nos la possibilitat de ser qui som i de ser com som, és treure'ns el recurs fonamental, la cèl·lula mare de l'embrió de la nostra cohesió, de la nostra diversitat, de la nostra riquesa i, fins i tot, de la nostra humanitat. Perquè les famílies castellanoparlants tenen el mateix dret que qualsevol altra família de qualsevol altre origen a no ser monolingües, tenen el mateix dret a enriquir i a ampliar la seva identitat tot fusionant-se amb la cultura d'un país que també han construït i, per sobre de tot, tenen el dret de no autoexcloure's de l'ambiciós i gratificant projecte d'establir una llengua comuna que, aquí  on vivim, respecti la diversitat lingüística i cultural del nostre món i estableixi el pilar comú. D'aquesta manera, tots els pares que no parlin català podran, no tan sols ensenyar la llengua familiar als seus fills, sinó també el paisatge, la cultura i la història dels seus orígens.

Conec dues famílies que ben aviat tindran criatures, una parla català i l'altra castellà com a llengües familiars. Totes dues tenen en la previsió de la cistelleta dels nadons, entre d'altres coses: bolquers, immersió lingüística i antitèrmics. Totes dues saben que la immersió ajudarà els seus fills en el projecte de viure en una societat plural, diversa i cohesionada. També saben que els seus fills podran llegir tant el Quijote com el Tirant i, concretament, la que parla castellà, el que vol és que el seu fill pugui parlar i dominar tan correctament el català i el castellà, com molts dels polítics que militen en contra de la immersió lingüística.