L'estat, que en teoria ens hauria de defensar, ens imposa la contribució econòmica -excessiva- que hem de fer, quin ha de ser el percentatge d'ús de la llengua pròpia del territori a les nostres escoles, en quina llengua han de ser doblades les pel·lícules que veiem... Cada vegada sentim un ofec més gran. Perdem més temps defensant els nostres drets que intentant superar l'extraordinària crisi econòmica que patim i que no sabem fins a quin inhòspit port ens conduirà.

El projecte d'Estatut que el 30 de setembre de 2005 va aprovar el Parlament de Catalunya, pel que fa a la llengua, pretenia consolidar el règim lingüístic establert per les lleis de política lingüística de 1983 i de 1988, afegir altres conceptes i elevar-los a rang de llei estatal. Bàsicament pretenia deixar clar el concepte de "català, llengua pròpia i oficial de Catalunya", els drets lingüístics dels catalans i el model d'escola catalana. Com a elements nous, introduïa la declaració d'oficialitat de l'occità o aranès, el deure de conèixer el català, la capacitació lingüística del personal de les administracions de dependència estatal i la implicació de l'estat en el foment i la protecció del català, entre d'altres.

El text, en el tràmit al Congrés dels Diputats de Madrid, va patir una sèrie de retallades que el van buidar de contingut. Dretes i esquerres, tots, es van veure amb cor de passar el ribot a les justes aspiracions del poble de Catalunya i, potser per això, quan van cridar els ciutadans de Catalunya a validar el text mutilat, la resposta no va ser gaire entusiasta. Però, ves per on, els representants de l'estat, en la seva versió més rància i més centralista, van considerar que els catalans havíem anat massa lluny... I van interposar recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut.

El Tribunal Constitucional, caducat, va trigar quatre anys a emetre sentència. La que responia al recurs del PP la va emetre el dia 28 de juny de 2010 i la que feia referència al recurs del "defensor del pueblo" (socialista) la va emetre el dia 16 de desembre del mateix any. Ambdues sentències representen un cop dur per a la nostra llengua, però sobretot, posen en evidència que Espanya no manifesta cap respecte vers la voluntat del poble de Catalunya ni per les seves institucions. És la sentència de la metròpoli a la colònia.

Pel que fa a l'ensenyament, la sentència posa en perill l'actual escola catalana i la metodologia de la immersió, i sobretot, afavoreix la proliferació de conflictes jurídics al voltant de la llengua i del nostre sistema educatiu, fet molt perniciós.

Plataforma per la Llengua alerta sobre el perillós moment d'involució lingüística que estem vivint. Per aquesta raó treballa intensament amb les altres entitats del país en el marc de Somescola i us anima a participar-hi activament.

Estem al bell mig d'un conflicte. O guanyem o perdem. Ara sí que la resposta és cosa de tots i totes!