Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Etiquetatge, català, llei i acompliment (I): L’acompliment de la llei, un any després

Bernat Gasull

Tot i que és possible de trobar gairebé qualsevol producte etiquetat en català (des de productes alimentaris, neteja, higiene personal, electrodomèstics, ferreteria, productes informàtics o d'alta tecnologia), encara la presència del català és minoritària i bona part de les empreses, un cop acabat el darrer termini que els obligava a distribuir els productes amb les dades obligatòries en català (23 de juliol de 2011), encara venen de manera il·legal llurs productes.

Una bona mostra d'això és l'anàlisi que va fer la Plataforma per la llengua de les 30 marques més venudes a l'Estat espanyol (segons Las 30 Tops marcas del gran consumo de Kantar WorldPanel, 2010 ). A l'analitzar els 30 productes més emblemàtics d'aquestes marques distribuïts a Catalunya, només un acompleix la normativa pel que fa al català. La resta, tot i acomplir les diverses lleis espanyoles que els obliguen a etiquetar en castellà (el 100%), no ho fan per al català.

Curiosament, a Catalunya, hi ha més productes etiquetats en portuguès que no pas en català; tot i que el portuguès no és obligatori en l'etiquetatge de casa nostra i ni tan sols hi és oficial. Seguint l'anàlisi de les 30 marques més venudes a l'Estat espanyol, s'han detectat 20 llengües diferents presents en l'etiquetatge. 13 llengües tenen més presència que el català. Així doncs; llengües com el portuguès, el grec, l'italià, el francès, l'anglès o fins i tot el danès o l'eslovac (llengües amb menys parlants que el català en els respectius països) tenen més presència en l'etiquetatge d'aquestes marques a Catalunya que no pas el català.

La propera setmana la segona part: Un criteri curiós en l'aplicació de les lleis