Els primers dies tot són emocions: mestres diferents, companys que feia setmanes que no veies i la benvinguda als alumnes nous.  

A l'entrada de l'escola també es veuen cartells "Per un país de tots, l'escola en català" i  es veuen adhesius enganxats a les carpetes noves de trinca. És 12 de setembre, el mateix dia de la concentracions als Ajuntaments de tot el territori.

La Jordina, que té 7 anys, quan torna a casa després del seu primer dia a 2n de primària, li diu a la seva mare que a la classe un company ha repartit els adhesius de Somescola.cat i li pregunta si això que volen fer és com si tornéssim a l'època de Franco i si ara hauran de parlar català d'amagat.

La mare ràpidament li explica que el català és la llengua pròpia de Catalunya,  que si estudien en català no vol dir que no aprenguin també en castellà, que el que es fa a l'escola va ser aprovat per unanimitat pel Parlament, i que d'aquesta manera el seu nou company, el Josué (arribat aquest mateix agost d'Amèrica), no serà mai discriminat perquè aprenent català li obrirà moltes portes.

La mare no sap si ho deu haver entès, tot però sí que creu que el dia a dia a l'escola és una realitat i el model lingüístic de la immersió un èxit assegurat. Que tots els alumnes nouvinguts i les seves famílies agrairan haver tingut aquest model educatiu i no ho canviarien per res del món, ja que garanteix el millor instrument per trencar barreres i murs: la cohesió social.

Al cap d'uns dies, coincidint amb el dia Dia Europeu de les Llengües la Jordina li diu a la seva mare: la paraula en català que més m'estimo és IL·LUSIÓ i la teva?

La meva és IMMERSIÓ.