Tanmateix, les actuacions polítiques d'aquests partits ens mostren cada dia que estan obsessionats a eliminar la diversitat lingüística i cultural de l'estat, i molt particularment la llengua catalana. Bona prova d'això són les primeres mesures preses pel nou executiu balear presidit per popular José Ramón Bauzá, del Parti t Popular, que és una autèntica declaració d'intencions. Inclouen, per exemple, la proposta d'eliminar el català com a requisit per a treballar a l'administració autonòmica, el tancament de Ràdio i Televisió de Mallorca, el qüestionament del model lingüístic a les escoles o l'impuls del secessionisme lingüístic. Però quins efectes positius poden tenir sobre la situació econòmica aquestes mesures defensades pels populars?

Evidentment, aquestes mesures no tan sols no serviran per millorar la situació econòmica, sinó que són un pas més en la lluita del Partit Popular per anular tots els progressos aconseguits en els darrers trenta anys en matèria lingüística. Per una banda, volen negar el dret dels ciutadans balears a ser atesos per l'administració en la llengua pròpia del territori i, per l'altra, assestar un cop molt dur al sector audiovisual de l'illa; un sector econòmic que permet diversificar l'economia i no crea especulació sobre el territori, a més de tenir un paper fonamental en la normalització lingüística del català. I per últim, pretenen qüestionar la unitat de la llengua catalana, passant-se per l'entrecuix l'Estatut d'autonomia i totes les evidències científiques i empíriques que la demostren, amb l'únic objectiu de convertir el català en un simple reducte folklòric.

Mentrestant, al País Valencià, el Partit Popular continua amb els intents d'eliminar les línies en valencià a les escoles i menysprea els drets de més de 100.000 famílies valencianes, a les quals els és denegada l'escolarització en la llengua pròpia per als seus xiquets. En canvi, el mateix partit a Catalunya demana canviar radicalment el model lingüístic de l'escola catalana perquè un nombre reduït de famílies no volen que els seus fills aprenguin català. Cal recordar que l'escola catalana ha demostrat que els alumnes ixen essent competents en ambdues llengües, cosa que no passa en les línies educatives en castellà del País Valencià.

Potser, als ciutadans i ciutadanes d'aquest país els interessa més que, en comptes d'engegar una croada contra el català i la diversitat lingüística i cultural, amb l'excusa de la crisi econòmica, els populars posin fre als casos de corrupció política que afecten molts dels seus dirigents a les Illes Balears i al País Valencià. Vergonya, cavallers, vergonya!