Hauria de ser més que aprendre tècniques de lectura, matemàtiques, geografia o història, sense més. Fer escola és fer entendre que qualsevol racó del món és important, que la lectura, en cadascuna de les diverses llengües del món, és un patrimoni tan valuós com el monument històric més emblemàtic de qualsevol ciutat. Fer escola és transmetre i fer sentir com a vitals i essencials els valors del respecte i el fet de compartir multitud de coses, com ara, àmbits d'ús lingüístics per tal de garantir que totes les llengües que parlem comptin amb idèntiques garanties de futur.

Perquè la societat del futur que germina en les nostres aules del present necessita una escola coherent, responsable, assenyada i digna que no menystingui els eixos essencials de la convivència, la cohesió, el respecte per la diversitat cultural ni la sostenibilitat. I cap d'aquests principis no podrà adherir-se a la formació i la identitat dels nostres fills i dels nostres alumnes sense el vehicle d'una llengua comuna que n'exemplifiqui la consecució. Una llengua comuna que, tal i com convindria que es definís de manera oficial i consensuada des del Parlament Europeu, posem per cas, compliria amb la continuïtat històrica de la cultura del territori en possibilitar una integració plena, aconseguiria una cohesió social que garantiria la interlocució i reciprocitat comunicativa entre tota la ciutadania i, finalment, vetllaria per la sostenibilitat lingüística o, dit d'una altra manera, pel manteniment i la defensa de la diversitat lingüística del nostre món.

Sense el català com a llengua vehicular a la nostra  escola, l'escola del present no reeixirà en l'establiment dels valors que les joves generacions necessiten per  assolir  una autèntica cohesió social en un futur que únicament a ells els pertany.

Puri Pinto

Plataforma per la Llengua