Sabem perfectament que a Europa no hi ha una comunitat lingüística com la nostra (en nombre de parlants) que tingui tants centenars de disposicions impositives d'una altra llengua (incloses les 198 normatives que obliguen els empresaris a etiquetar o fer les instruccions i manuals d'ús en castellà, o les més de 500 disposicions que fan una discriminació positiva del castellà en relació a les altres llengües pròpies d'Espanya), que tingui tantes multes previstes per no emprar el castellà, que estigui fins i tot prohibida a la cambra principal de representació de l'estat, que no aparegui ni al passaport, ni a la moneda, ni en el nom oficial de l'estat...

En definitiva, som l'únic cas d'una llengua de les nostres característiques que no és oficial a l'estat. Un cas únic a la Unió Europea però encara vigent. És difícil saber l'ús "natural" o "espontani" del català segons les normes del mercat, car està condicionat fortament per l'activitat legislativa en contra (tant l'actual com a conseqüència de les inèrcies creades per lleis anteriors coercitives, com és el cas del cinema). Però tot i això hi ha dades esperançadores del dinamisme del català dins el context internacional. Aquestes dades són justament dels camps on el legislador li costa més d'entrar; on el mercat és més lliure: per exemple a Internet. Us passem una mostra de les que fan referència a la rellevància del mercat de llengua catalana:

- La llengua catalana és parlada per més de 9 milions de persones i és oficial en un territori on viuen més de 13 milions de persones. És la novena llengua de la Unió Europea segons població resident en el seu domini lingüístic i la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el finès, el danès, l'estonià, l'eslovè o el búlgar.

- Entre les més de 6.000 llengües que es parlen al món, es trobaria entre el lloc 70 i 90 pel que fa a llengües més parlades.

- Ocupa la posició 27 en el rànquing mundial (entre més de 6.000 llengües) amb més pes econòmic (segons l'Institut Steinke de Bonn 2005) i la posició 20 amb més pes internacional en general (segons Portalingua, consulta maig 2011), per sobre de llengües com el txec, l'eslovè, el turc, el búlgar, el romanès o el coreà.

- Actualment hi ha més de 1200 autors literaris que escriuen en català i cada any es publiquen més de 15.000 títols.

- Segons dades de la Unesco (consulta primavera 2011), el català ocupa el lloc 22 com a llengua del món més traduïda en versió original en l'àmbit editorial; és a dir, el lloc 22 en traduccions del català a altres llengües (la primera és l'anglès). Ocupa la posició 24 com a llengua més traduïda de destinació; d'altres llengües al català (la primera és l'alemany).

- Entre els 10 primers webs més visitats al món, 6 tenen la versió en català (Alexa 2011). Aviat en seran 7 segons el compromís públic de Twitter (de les restants, dues tenen versió pràcticament només en xinès).

- És la 26a llengua més present a Internet en nombre de llocs web absoluts i la 19a quant a nombre de webs per parlant (Softcatalà 2005) per sobre de llengües com el xinès, el castellà, l'àrab o el rus.

- Partint de dades de Portalingua a partir World Stats (consulta maig 2011), la llengua catalana és la 8a mundial en l'índex de penetració a Internet (nombre d'usuaris per població, la primera és el suec).

- Segons Luis Collado (II Congrés de Serveis Lingüístics Reus 2011), director de Google Books i Google News a la Península Ibèrica, el català se situa entre les 10 i 15 llengües més dinàmiques a Internet.

- El català és la 13a llengua amb més articles en nombres absoluts a Viquipèdia, amb més de 300.000, i per sobre de llengües com el finès, el noruec, el txec, el grec, l'ucraïnès, l'hongarès, el turc, l'hebreu o el romanès. De fet, la llengua catalana va ser la segona en aparèixer a l'enciclopèdia electrònica després de l'anglès.

- Al maig del 2011 el domini.cat ja té gairebé 50.000 webs, amb moltíssims continguts per web.

En definitiva, per bé, el català no té el potencial econòmic de les llengües més parlades al món (com l'anglès, el xinès, el francès o el castellà), dins el grup de llengües mitjanes és capdavantera en potencial econòmic. Ara imaginem que si el català té un pes internacional superior al txec, a l'eslovè, al búlgar o al romanès, quin pes tindria si tingués les legislacions que tenen el txec, l'eslovè, el búlgar o el romanès?