L'autor d'aquesta resolució judicial és el polèmic magistrat de la judicatura de Lleida, José M. Magán Perales, que ja ha rebut dues recusacions de l'Ajuntament de Lleida per altres resolucions polèmiques. En un llenguatge prepotent i amb els tocs barrocs a què ens té acostumats el llenguatge judicial espanyol, el jutge Magán Perales repassa tots els seus prejudicis lingüístics en una resolució que, pel to i el contingut, s'assembla més a un article d'opinió d'algun dels diaris més ultres que corren per les Espanyes, que no pas una resolució judicial.

Una multa de trànsit imposada a un ciutadà madrileny serveix d'excusa al magistrat per carregar una vegada i una altra contra l'ús normalitzat de la llengua catalana i, de retruc, cap a la Generalitat de Catalunya. Només per posar un petit exemple, a l'apartat razonamientos jurídicos el jutge s'extralimita clarament de les seves funcions fent judicis de valor sense cap de tipus de consideració jurídica, com ara "el expediente había tramitado en castellano, lo que demuestra que la Administración Regional sabe usar perfectamente; e incluso lo utilitza cuando le conviene" o "no dar mayor importancia a este tipo de lamentables comportamientos y de uso del idioma autonómico como arma arrojadiza".

Tanmateix, aquest magistrat amb tanta sensibilitat lingüística no sembla preocupar-li gens ni mica que, després de més de 30 anys de democràcia, l'ús del català a la justícia presenti dèficits més que notables i que el castellà sigui la llengua preferent i predominant, tal com mostren les dades de l'Informe Enquesta d'Usos lingüístics a l'administració de Justícia 2008 elaborat per l'Associació de Juristes en defensa de la llengua pròpia. Recentment, també han sortit a la llum diferents casos de discriminació lingüística contra ciutadans catalans, gràcies a la tasca de l'Associació de Juristes en defensa de la llengua pròpia, entre ells una no-acceptació d'un recurs al Tribunal Suprem per estar redactat en català. Diversos diputats del Congrés espanyol van definir aquesta discriminació com un fet anecdòtic.

És a dir, mentre que els drets lingüístics dels catalans són un simple fet anecdòtic, l'ús exclusiu del castellà a tot el territori estatal, també en aquells territoris on no és llengua pròpia, és un dret inalienable, i fins i tot, un acte de bona educació. Felicitats senyors jutges i diputats, això és igualtat de drets i deures davant de la Llei!