La resposta de l'Executiu no es va fer esperar i el portaveu del Govern, Francesc Homs, feia una roda de premsa on comunicava que el coneixement de la llengua catalana serà "determinant" per certificar "l'esforç d'integració en el marc dels expedients d'arrelament, reagrupament familiar i renovació de permisos de treball" ja que "per parlar de plena integració cal conèixer la llengua del país".
La Plataforma per la Llengua sempre ha treballat des de la secció d'Acollida Lingüística per facilitar el procés d'inclusió de les persones immigrades a la societat catalana, mitjançant l'adopció del català, però també per responsabilitzar la societat d'acollida en les tasques d'acolliment lingüístic i, per tant, fomentar l'ús del català en la relació amb les persones nouvingudes.
Consegüentment, per a les persones que creiem que el català ha ser la llengua comuna de la nostra societat, pensem que és positiu que des del Govern de la Generalitat de Catalunya s'impulsin mecanismes perquè la gent nouvinguda aprengui el català. No obstant això, hem de ser conscients que una cosa és tenir els coneixements suficients per passar un examen de català a la fi d'obtenir un permís de treball o la concessió del reagrupament familiar, i una altra que la població immigrada passi a utilitzar el català com a llengua de comunicació social.
Des del meu punt de vista, l'obligatorietat de conèixer el català no n'assegura l'ús. De fet, les últimes enquestes sociolingüístiques assenyalen que mentre el coneixement del català augmenta, l'ús social minva. Així, per exemple, mentre que més del 75% de la població catalana afirma que sap parlar català, a l'Enquesta d'Usos Lingüístics de l'any 2008 (Idescat) es mostrava que el català és la "llengua habitual" de només el 35,6% de la població adulta del nostre país, davant el 45,9% que afirmaven que era el castellà. Per tant, el mecanisme més efectiu perquè el català deixi de ser un simple requisit per demostrar l'arrelament al país de la població nouvinguda i passi a ser veritablement un mecanisme d'integració és que la gent catalanoparlant no abandoni la seva llengua davant la població nouvinguda. El català, si no, pot esdevenir una eina formalment útil per aconseguir determinats certificats, però ser socialment inútil com a llengua de comunicació, integració i cohesió social.
P.S. I, si no, que li preguntin a l'Iniesta quantes vegades se li han adreçat en català al llarg dels catorze anys que porta vivint a Catalunya i anem a veure quants comencen a fer-ho a partir d'ara.