Aquests últims dies se'ns pregunta:

Què en pensa de l'energia nuclear?

S'havia o no s'havia d'intervenir a Líbia?

Quin ha de ser el futur de les plantes nuclears a Catalunya?

Són preguntes pertinents perquè vivim en un món global i ens afecten tant els fenòmens naturals que passen a milers de quilòmetres de distància com els esdeveniments polítics que, sense cap mena de dubte, tenen conseqüències globals.

Ara bé, si volem trobar les respostes més encertades als múltiples problemes que la nostra societat té plantejats hem de partir de persones formades i amb criteri. I l'escola, en qualsevol país, té un paper fonamental en la formació dels seus ciutadans.

A Catalunya tenim una tradició d'escola pedagògicament avançada, socialment compromesa i arrelada al país. I hauria de ser un objectiu irrenunciable per part de tota la societat encapçalada pel govern, continuar amb la línia que ha definit l'escola catalana. A Plataforma per la Llengua, d'acord amb totes les entitats que donem suport a la iniciativa Somescola.cat treballem per aglutinar tots els esforços que ens condueixin a millorar el nostre sistema educatiu, mantenint els paràmetres de catalanitat, d'excel•lència, d'equitat i la cohesió social.

Hi ha algunes formacions polítiques, d'abast molt reduït, amb mínima representativitat, que intenten posar en qüestió el model d'escola catalana amb el qual ens hem dotat. Aquesta actitud és molt perillosa perquè pot arribar a confondre algunes famílies, crear malestar en els consells escolars i interferir en el desenvolupament de les tasques ja prou complexes, dels centres educatius.

En començar aquest article deia que tots som escola. És fàcil tenir clar que el professorat, les famílies i l'alumnat són part essencial del procés educatiu. En aquest article, però, voldria fer èmfasi en la importància que, al meu entendre, té l'educació per al factor productiu i econòmic d'un país. Els nostres empresaris petits i grans han d'estar amatents als resultats lingüístics i acadèmics dels nostres joves. I s'haurien d'implicar en la formació dels nostres joves per tal de fer saber quines són les aptituds i els coneixements que el món laboral requereix actualment d'aquells que n'han de formar part en un futur ben pròxim.

Pel que fa la coneixement del català, llengua comuna, és ben evident que tots els nois i noies de Catalunya l'han de parlar i escriure correctament per poder atendre les necessitats de la seva vida professional. Com han de conèixer, també, l'anglès i el castellà .. i tantes altres llengües com sigui possible. Evidentment no es pot parlar d'èxit del sistema educatiu quan, els qui acaben els estudis obligatoris són incapaços funcionals en la llengua del país.

És en aquest debat on ens hem de trobar per aconseguir encaixar els continguts curriculars amb les necessitats del món laboral i no perdre el temps en d'altres debats que deuen ser rendibles electoralment per a uns pocs però que són de volada curta, estèrils i malèvols i que tenen com a últim objectiu despersonalitzar-nos com a país.