N'hi ha un que apunta a la diversitat lingüística del món, i concretament, a l'aportació que fem com a catalanoparlants a aquesta riquesa compartida per tothom. Doncs bé, un dels plantejaments que fem és que utilitzant i impulsant el català a casa nostra, millorem aquesta aportació, perquè no potenciem cap tipus de substitució lingüística. De fet, aquest plantejament parteix de la idea que cal buscar els sistemes adequats per assegurar unes bones condicions per a totes les llengües. Hi ha qui pot objectar que aquest plantejament pot suposar un deteriorament de les llengües que no són pròpies dels territoris però que s'hi parlen -de vegades, d'una manera igual o més majoritària que la pròpia-. Bé, els lingüistes ens diran que és un risc que cal córrer, i que el que cal és vetllar, també, per la bona salut de totes aquestes llengües -que és tant com dir que si aquesta mesura és seguida arreu, arreu les llengües pròpies gaudiran d'una bona salut-. Una proposta d'aquest tipus el que fa és garantir les possibilitats d'accés al coneixement de la llengua pròpia del territori per part de tots els ciutadans que hi viuen -això que el Consell Europeu recomana als estats des de fa ja més de vuit anys- per deixar la porta oberta a optar a la llengua que es vol utilitzar, a fer efectiva la llibertat d'elecció, vaja. Perquè el concepte de llibertat va intrínsecament lligat al de les condicions d'accés i ús. És lliure aquell qui pot escollir, no aquell qui -en nom de la llibertat- emprèn una via perquè és l'única. D'això en podem dir de moltes maneres -i és un acte èticament legítim-, però que poca cosa té a veure amb el de la llibertat des del prisma de tot col·lectiu humà. Qui s'oposa a fer del català la llengua comuna als territoris de parla catalana, qui no té en compte la responsabilitat personal que té com a ciutadà  a no donar suport a processos de substitució lingüística, no solament coopera en l'empobriment de la diversitat lingüística, sinó que perverteix el mateix concepte de llibertat sota la fal·làcia d'un suposat dret al desconeixement -a la llengua, és a dir: al coneixement, a la vivència, a l'eixamplament de les condicions de possibilitat...-, que encara que sigui al·lucinant, és el que pregonen alguns intel·lectuals (?) del món on vivim.

És per això que la Plataforma per la Llengua, després d'optar per l'aposta ideològica i pràctica de fer del català la llengua comuna dels territoris de parla catalana, dóna suport a la llibertat de tots aquells qui hi vivim, informant-los d'on ens condueixen els nostres hàbits lingüístics i els discursos que hi van adherits.