En canvi, mai no mostren  oposició a les imposicions del castellà en aquest àmbit; recordem que des de la Plataforma per la Llengua hem recollit gairebé 300 disposicions legals que obliguen a l'ús del castellà en l'àmbit socioeconòmic.

Diferents estudis elaborats per la Plataforma per la Llengua posen de manifest que les normatives que regulen l'ús del català en l'àmbit de l'empresa i el consum no només són àmpliament incomplertes, sinó que fins i tot ens ha arribat extraoficialment que alguns departaments de la Generalitat de Catalunya no tramitaven les denúncies i queixes presentades pels consumidors i els usuaris, que eren enviades directament a la paperera.

Però quan es vulnera alguna disposició referent a l'ús de la llengua oficial de l'Estat: el castellà, com en el cas de l'etiquetatge de diferents productes de l'empresa sueca IKEA, l'Agència Catalana del Consum actua d'ofici imposant importants sancions econòmiques a l'empresa i exigint que les etiquetes acompleixin la normativa. No havíem quedat que no es podia violar la sagrada llibertat d'empresa imposant una llengua? O és que només són imposicions quan obliguen a emprar el català?

El passat 23 de gener van entrar en vigor els nous requisits lingüístics que estableix la Llei 22/2010 del Codi de consum per a les grans empreses i multinacionals. Un d'aquests requisits estableix l'obligatorietat de l'etiquetatge en català, equiparant-lo al castellà. Doncs més d'un mes després, l'incompliment és generalitzat. Quines mesures prendrà el Govern català per fer complir les lleis a les empreses? Continuaran dient a les empreses que no és necessari, malgrat que ho estableix una llei aprovada pel Parlament de Catalunya? Potser ens diran que els drets dels consumidors catalans són de segona categoria? Més tard o més d'hora ens ho hauran d'explicar.