Des que a la Plataforma per la Llengua fem Tallers d'acollida lingüística per a entitats, joves, empreses... veiem desfilar aquestes situacions prototípiques, falses creences, judicis estructurats en tòpics que mantenen un contacte molt dèbil amb el que és la realitat lingüística del país avui dia, però que al cap i a la fi segueixen perpetuant alguns hàbits lingüístics poc recomanables.

Entre els que més solidificats estan, hi comptem els que tenen com a destinataris la població d'origen nouvingut, amb la consegüent projecció que fem -de manera inconscient- del seu univers lingüístic i les seves possibilitats com a nous parlants. Sospitem que molt d'això té a veure amb el miratge generacional que ens ha tocat viure, amb les pautes i conductes que hem vist fer entre els nostres iguals. És a dir, sovint veiem com la població d'acollida -concretament, el segment dels adults- veu els nouvinguts com a conciutadans que han acomplert la seva trajectòria lingüística, que ja són al punt d'arribada. És a dir: un nouvingut ja no pot mudar d'hàbits lingüístics. I massa sovint, veiem com aquesta visió atrofiada s'allonga i es vàlida, en l'extrem, per als mateixos descendents d'aquests nouvinguts. Fent-ho així, invalidem la potencialitat que  les persones de tot un sector gens menyspreable de la nostra societat  esdevinguin nous parlants . Un cop més, el llast de la vella conducta que es desprèn d'entendre i atendre la nostra societat de mode lingüísticament binari, bilingüe.

Som conscients que és complicat canviar d'un dia per l'altre aquesta manera de fer, aquests hàbits lingüístics. Però compte, perquè la realitat lingüística del país sí que ho fa, i a velocitat de creuer. Els nens, a les aules escolten moltes més de dues llengües. El present ja no és bilingüisme, ni el futur ho tornarà a ser. Ja no és el problema dels joves, són d'una altra generació.