Tenint en compte aquestes premisses, no crec que siguin exagerades aquelles veus que han declarat que la sentència del Tribunal Suprem que qüestiona el model d'immersió lingüística en català a l'ensenyament posi en perill la cohesió social entre els habitants del nostre país. Així, justament des de la Plataforma per la Llengua en el seu comunicat arran de la sentència la qualificàvem com "un atac contra la convivència i la cohesió social".

La cohesió social no vol dir, però, uniformitat; no vol dir que tots hem de pensar el mateix ni tenir el mateix criteri sobre les diferents qüestions que afecten la convivència. El que sí que vol dir és que hi ha d'haver un mínim de consens en determinades qüestions clau per evitar justament allò que acaba definint la cohesió social, que no és altra cosa que l'absència de conflicte.

En una societat tan plural com la catalana on conviuen persones d'orígens i amb llengües tan diverses, l'objectiu no hauria de ser minimitzar aquesta diversitat, sinó gestionar-la per tal que tothom pugui accedir a unes quotes de benestar que evitin arribar a situacions de conflicte. En el pla lingüístic, doncs, l'objectiu no seria crear una societat on només es parli català, sinó una societat on convisquessin les diferents llengües dels seus habitants però amb una llengua vehicular que permetés comunicar-se tots els habitants entre si. La sentència, doncs, trenca amb el consens que hi havia fins ara sobre que la llengua vehicular de l'ensenyament fos el català i, per tant, fa encara més difícil que el català sigui o pugui esdevenir la llengua comuna de tots els catalans, en el sentit que aquesta proporcioni un sentit d'identitat col·lectiva i un sentit de pertinença a una societat.

Si la cohesió social busca evitar les polaritzacions i el conflicte social, la sentència del Tribunal Suprem, doncs, només fa que incrementar-los. El conflicte ha passat de les planes dels diaris i dels debats polítics al carrer. Que no ho veieu? Temps al temps.