Pel que fa a les llengües hem de diferenciar el seu aprenentatge del seu ús. La llengua inicial, la llengua primera o la llengua materna, com en vulgueu dir, és aquella que cadascú de nosaltres ha adquirit en el seu àmbit familiar, de petits. Ens serveix per comunicar-nos i cobreix tots els registres. És la llengua amb la qual hem donat nom a les coses i a través de les qual descobrim el món. Al llarg de la nostra vida podem aprendre altres llengües, però es pot donar el cas, de fet es dóna, que una persona estigui anys "aprenent" una llengua i que no sigui, capaç d'expressar-s'hi, d'utilitzar-la en un context de conversa normal. Per passar del coneixement a l'ús s'han de donar una sèrie de condicions: que el context ho faci necessari, que es perdi la por a l'error i que no es tinguin prejudicis negatius en relació amb la llengua que s'ha d'utilitzar.

La metodologia de la immersió no fa res més que fer de la llengua segona o tercera o de qualsevol altre que es vol aprendre, una llengua útil i de relació en tots els àmbits i reproduir el sistema d'aprenentatge per a l'adquisició de la primera llengua. Per això és tan important que l'ús de la llengua que es vol aprendre, traspassi les parets de la classe i ocupi el lloc de l'esbarjo, del menjador, del cinema, de la televisió, dels joves i de lectura.

No hi ha cap raonament pedagògic que demostri que aquesta metodologia no sigui l'apropiada per fer possible que un nen, un jove o un aprenent de llengües altres que la seva llengua inicial la pugui conèixer i utilitzar. És tan apropiada la metodologia de la immersió que les millors escoles d'ensenyament de llengües l'empren i les famílies paguen mensualitats i mensualitats perquè els seus fills assisteixin a aquestes escoles.

En començar aquest article plantejava una pregunta. Per què hi ha una reculada persistent de l'ús social del català?. La resposta és òbvia.

. Perquè la metodologia de la immersió s'ha fet malament en molts casos i, sobretot, darrerament quan hi ha hagut una gran relaxació en la seva aplicació.

. Perquè el català s'ha vist, progressivament, com una llengua que no és útil.

. Perquè cada vegada subtilment o grollerament s'addueixen més motivacions polítiques en contra de l'ús del català.

Fa anys que els experts ens alerten del perill de substitució lingüística. En relació amb la llengua catalana, la responsabilitat de la perdurabilitat d'una llengua és dels seus parlants en primer lloc i dels governs que han de fer lleis i fer-les complir per assegurar la seva vitalitat. Ho fan tots els governs democràtics i avançats del món i amb llengües de gran abast que tenen al darrera grans imperis econòmics i polítics.

Plataforma per la Llengua continuarà treballant per aconseguir la implicació personal dels parlants del català i per reclamar la responsabilitat col·lectiva en defensa de la llengua catalana.