Ara, mentre alguns ciutadans als quals la sort els havia somrigut a la loteria de Nadal ho celebraven, quan Catalunya tenia un govern en funcions i quan tots preparàvem les festes de Nadal, ens ha arribat, amb la signatura del Tribunal Suprem, la primera greu conseqüència de la Sentència del Tribunal Constitucional.

Per bé que no ens ha agafat de sorpresa, la veritat és que ha estat una sacsejada important. Es tracta d'una sentència que posa en perill el sistema lingüístic de les escoles de Catalunya. Atenent la denúncia de tres famílies, que s'havia produït fa anys, i que, en principi, havia estat desestimada, el Tribunal Suprem, basant-se en l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional, dóna la raó a les famílies i insta el govern de Catalunya a revisar la immersió lingüística per fer possible que el castellà sigui també llengua vehicular dels ensenyaments no lingüístics.

Plataforma per la Llengua dóna suport, una vegada més, a la metodologia de la immersió, avalada per les autoritats competents de la Unió Europea i que ha donat magnífics resultats pedagògics i socials.

Acabada l'etapa fosca de la dictadura franquista, durant la qual el català va ser perseguit i arraconat a la vida privada es va iniciar l'etapa democràtica i amb ella va arribar la reinstauració de la Generalitat i el pacte lingüístic. Pacte que va ser consensuat per totes les forces polítiques i que tenia per objectiu no separar l'alumnat de les nostres escoles en funció de la llengua que parlaven a casa i fer possible que, en acabar l'ensenyament obligatori, fossin capaços d'emprar el català i el castellà amb fluïdesa. Va caldre preparar els mestres perquè poguessin ser els agents transformadors que la nova situació requeria. Aquest procés es va fer amb molt, molt de tacte, amb molta professionalitat i amb molta il·lusió. I els resultats avalen l'encert d'aquella decisió.

Un dels béns més preuats d'una societat és la cohesió social i la igualtat d'oportunitats per als joves. En uns moments de crisi com els que estem vivint cal que els nostres joves siguin competitius i tinguin com més eines millor per tenir oportunitats en el mercat laboral. És per això que, entre molts altres coneixements, han de ser competents lingüísticament. Han de saber llengües i, naturalment, a Catalunya, han de saber primer català, llengua pròpia del país i després castellà i quantes més llengües estrangeres millor.

L'últim informe PISA ens permet conèixer el grau d'assoliment dels aprenentatges dels nostres alumnes en relació amb l'alumnat de l'estat i d'altres països d'Europa. Dons bé, el coneixement del castellà de l'alumnat de les escoles de Catalunya no és inferior al de l'alumnat de les escoles de Burgos, posem per exemple. Per què, doncs, aquesta persistència per voler acabar amb un sistema que va bé per part de l'estat que ens hauria de representar? Aquesta és la pregunta clau. Entre tots haurem de trobar la resposta.

Plataforma per la Llengua referma el seu compromís amb la llengua del nostre país. Es compromet a treballar amb les altres entitats i amb la societat civil i amb els seus socis, als quals representa, per impedir que l'ofensiva contra la nostra llengua tingui èxit i fa una crida a mobilitzar-nos, tots, en defensa de la llengua catalana que és un factor clau de la nostra identitat i un factor inestimable de progrés, de cohesió i de justícia social.

Teresa Casals

Plataforma per la Llengua

per llegir més articles de Plataforma per la Llengua fes clic aquí