Visc en un món esquizoide? Sempre he imaginat un país on predomina el compromís de responsabilitat societat-institucions amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana i precisament en dates de celebracions la festa se m'esquerda! El fet em treu de polleguera perquè la CCMA és un ens que té per missió constitutiva ajudar a la consolidació i l'expansió de la llengua, la cultura i la identitat de Catalunya.  Ella mateixa s'imposa l'objectiu de mantenir una cooperació primordial amb el sistema educatiu i així ho ha expressat sense variació en els contractes programa signats consecutivament fins al 2009. L'atenció especial i la contribució a la normalització lingüística ha estat un indicador primordial d'assoliment d'objectius, igual com l'increment de l'audiència en llengua catalana.

La mateixa Corporació reconeix que la seva missió no és la de les emissores comercials: la seva és de servei públic i té com a objectius difondre i normalitzar el català, contribuir al procés de recuperació nacional i cooperar amb el sistema educatiu. No ho dic jo: ho diuen els textos legals que la regeixen. Així doncs, per què oblida aquesta fita  en horari protegit per als infants tot entorpint la programació de l'encertadíssim canal del K3? El Llibre d'estil de la CCMA, que es pot llegir en un excel·lent portal lingüístic per a professionals i per a tafaners com ara jo, recull un article específic per a la publicitat, l'article 3.4, on explicita que "els espais publicitaris difosos per la CCMA són preferentment en català, que és la llengua institucional dels nostres mitjans". Perquè aquesta preferència es compleixi els serveis lingüístics de la CCMA faciliten als anunciants serveis d'assessorament lingüístic, correcció i traducció. Quin ús en fan?

També em pregunto quin futur professional espera als postgraduats del Curs de locució aplicat a la publicitat de la UAB si en dates de màxima audiència i captació de mercat la publicitat doblada o enregistrada en català disminueix? Malgrat que aquests darrers ajuts ben segur que no són corresposts com desitjaríem per banda dels empresaris, no podem carregar totes les tintes en els industrials de la joguina. És cert que d'oferta de joguina en català n'hi hauria d'haver més i que ara per ara resta a la seva voluntat de doblar originàriament o de fer doblar la publicitat de les joguines per als passis a la televisió, però les institucions han d'exercir una política explícita i efectiva de cara a la llengua de la publicitat.

Un any més dedico un article a la llengua de la publicitat en la televisió pública catalana. Voldria que, en el futur, qui governés mirés per l'interès de la canalla que resta hipnòtica davant d'un bombardeig publicitari indiscriminat i, predominantment, en castellà.