Tal com demostra “L’Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya”, elaborat per la Plataforma per la Llengua, no hi ha cap llengua de les dimensions del català, en països democràtics europeus i nord-americans, que no tingui assegurada la seva presència al cinema. Aquest estudi analitza les pràctiques i legislacions de situacions comparables a la nostra, com ara Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, Quebec (Canadà), Suïssa o Finlàndia, i conclou que en som una excepció: no passa enlloc d’Europa que una llengua oficial comparable, de 9 milions d’espectadors potencials, no sigui la llengua del doblatge o el subtitulat de l’oferta normal de les pel·lícules al cinema. A més a més, assenyala que és habitual als països democràtics, i en el cas de llengües com el català, legislar sobre els usos lingüístics al cinema o fer polítiques que assegurin la presència general de la llengua oficial.

Les posicions de la ministra adquireixen encara més gravetat quan les inèrcies que converteixen el cinema en català en minoritari (només un 3% del cinema exhibit a Catalunya és en català) provenen d’un decret franquista, i quan, malgrat això, i segons els estudis de què disposa la Plataforma per la Llengua, el català és rendible i comercial en condicions normalitzades d’oferta. Per tot plegat, considerem les paraules de la ministra espanyola, filtrades a Wikileaks, a l’ambaixador dels EUA una deslleialtat envers els ciutadans de Catalunya, ja que són considerats ciutadans de segona, i una deslleialtat envers les institucions catalanes, que han legislat perquè el cinema pugui ser també en català. No hem d’oblidar que la Llei del cinema va ser aprovada amb el suport d’un 87% d’un Parlament de Catalunya democràticament escollit.

La Plataforma per la Llengua està convençuda de la rendibilitat comercial del cinema en català. La presència del català al cinema en cap cas significa excloure el cinema en castellà o en altres llengües, sinó tot el contrari, incrementar l’oferta i oferir millors serveis als espectadors en el marc del respecte per a ells i per a la seva llengua. Perquè en realitat, el que fa la Llei del cinema és treure les traves existents al mercat i oferir eines per a la l’emprenedoria i la innovació.

És per tot això, que davant de les declaracions de la ministra de Cultura, la Plataforma per la Llengua demana que el Govern espanyol es disculpi i doni tot el suport al desenvolupament de la Llei del cinema de Catalunya, públicament, i davant les majors. Perquè el cinema en català suma, perquè el català suma.

Martí Gasull i Roig

Plataforma per la Llengua