En la presentació davant els mitjans de comunicació vam comptar amb la participació d'en Justo Molinero, que també s'ha encarregat del pròleg de la guia i, després d'una intervenció impecable a favor del català com a llengua comuna, davant d'una pregunta directa d'un periodista, el debat va girar cap a la necessitat o no d'un estat independent per a Catalunya.

 M'he cansat de dir en tots aquells espais on he tingut oportunitat que polititzar el debat sobre la llengua no fa cap bé al seu benestar. De fet, la llengua és un bé cultural valuosíssim i penso que totes les persones amb una mínima sensibilitat envers la cultura, independentment de la seva ideologia política, haurien de contribuir a la preservació d'aquest bé cultural.

Per a totes aquelles persones que tinguin aquesta sensibilitat, no puc més que recomanar la lectura d'aquesta guia. Als que encara no han adoptat el català, perquè mostra d'una manera planera i desmitificadora les dificultats per les quals hem passat les persones que hem fet el procés d'adopció lingüística -és a dir, les persones que no tenim el català com a llengua primera però l'hem adoptada com a llengua d'ús habitual-, amb totes les pors, inseguretats, entrebancs... Però també tots els seus beneficis. I als catalanoparlants -siguin d'origen o no- perquè prenguin consciència de la importància de no abandonar la llengua davant dels futurs i potencials catalanoparlants. Sense ells, jo ara no estaria escrivint aquestes línies en català i pel català.

Com es diu a la introducció, "aquesta guia neix i apareix amb la plena consciència de ser un element necessari per a l'inici de la 'teràpia' col·lectiva que necessita el nostre país. Una 'teràpia' que, d'una banda, ajudi els potencials catalanoparlants d'adopció a adoptar la llengua i, de l'altra, faci prendre consciència als catalanoparlants d'origen de la gran necessitat de compartir-la".