Tots els treballadors que assisteixen al taller estan d'acord amb l'afirmació que a Catalunya els agradaria viure plenament en català, però també és cert que es troben incòmodes en certes situacions, com podria ser el manteniment d'una conversa bilingüe, en la qual un parla català i l'altre una altra llengua que també entenen tots dos. Si un percentatge aclaparador dels habitants de Catalunya afirmen entendre el català, per què l'abandonen tan fàcilment? Com deia abans, en la majoria dels casos és simplement un mal hàbit que només es canvia prenent consciència del mal que fem a la llengua i als parlants. Els nouvinguts només necessiten àmbits per entrar en contacte amb el català, primer per entendre'l i després per parlar-lo. És recurrent el discurs que són els nouvinguts els qui han de fer l'esforç d'integrar-se, també lingüísticament, però els catalanoparlants no fem altra cosa que posar traves a aquest procés d'integració excloent-los lingüísticament i no fent allò que ens hauria de costar tan poc: parlar la llengua que parlem cada dia també amb els desconeguts, també amb els nouvinguts i amb els que no fa tan poc que hi han arribat. Aquest és l'únic camí i des de la Plataforma per la Llengua ja hi treballem.

Carmen Pérez

Plataforma per la Llengua