La Plataforma per la Llengua presentarà a principis de la setmana que ve els seus arguments contra el recurs que l'entitat Convivencia Cívica Catalana (CCC) va interposar en relació al decret legislatiu que regulava l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del Catalunya. La Plataforma per la Llengua va decidir personar-se en el procediment contra aquest recurs, com també ho van fer altres entitats i universitats de Catalunya. Ara es presenta la contestació als buits arguments de la part contrària.

En el DOGC núm. 5716, de 16 de setembre de 2010, es publicava el Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya. Una disposició llargament reivindicada i que ja es preveia l'any 1998 en la Llei de política lingüística. Convivencia Cívica Catalana va presentar un recurs contra aquest decret amb arguments que es basaven en consignes polítiques i atacs a la llengua pròpia del nostre país que no tenien cap mena de fonament. És per això que la Plataforma per la Llengua va decidir personar-se en el procediment contra aquest recurs.

L'organització confia que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicti sentència per la qual es desestimi el recurs de CCC, atès que el Decret impugnat s'ajusta plenament a dret.

Des de la Plataforma per la Llengua considerem que cal respectar el dret individual de l'alumnat a adreçar-se al professor, oralment i per escrit, en català. Aquest dret es veuria conculcat en el cas que el professor no el pogués entendre. Per tant, la capacitació lingüística del professorat és la garantia dels drets lingüístics.

Qualsevol societat que aspiri a tenir una llengua de cultura ha de vetllar perquè la seva llengua sigui present també en els àmbits i contextos científics i acadèmics. Creiem necessari que la universitat continuï exercint la seva responsabilitat social en relació amb la llengua pròpia del país i desenvolupar una funció de lideratge en la promoció del català, i per tant cal que la llengua pròpia del país mantingui una presència substancial en els àmbits acadèmics i científics.