La Plataforma per la Llengua considera greus les suspensions cautelars dels reglaments d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, que ha resolt recentment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i vol manifestar el següent:

• Que aquestes mesures cautelars poden representar un prejudici i una predeterminació de la resolució de la sentència i que no tenen en compte els drets dels catalonoparlants Per aquesta raó aquestes mesures són tendencioses.
• Que aquestes resolucions contradiuen la llei de Política Lingüística 1/1998 aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya, representant legítimament el poble de Catalunya, que obliga als ens locals a aprovar reglaments d'usos lingüístics.
• Que aquestes resolucions posen en entredit d'una manera que ratlla el ridícul qüestions bàsiques que ja es van resoldre a la transició, i a l'Estatut del 1979.
• Que s'estan malbaratant recursos públics per anar contra els drets dels catalans.
• Que aquestes resolucions són fruit de la sentència del Tribunal constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Plataforma per la Llengua vol destacar de nou que aquesta sentència va contra la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada lliurament a les urnes, i que representa una vulneració al legítim exercici legislatiu dels representants escollits pel poble català. A més, la Plataforma per la Llengua vol recordar que la sentència confirma que a l'Estat espanyol hi ha ciutadans de primera i de segona.
• Que el reconeixement de la llengua catalana es troba molt lluny del reconeixement que tenen altres llengües comparables, com el suec, el finès a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda, l'italià a Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica, per posar només alguns exemples. Els dèficits en el tractament del català per part de l'Estat espanyol són excepcionals en el context dels països de tradició democràtica, essent aquest l'únic cas en què una llengua com el català no és oficial de l'estat, i amb més de 500 lleis que imposen el castellà a Catalunya o prohibeixen directament l'ús del català (vegeu els informes elaborats per la Plataforma per la Llengua sobre la qüestió en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/60).

És per tot plegat que la Plataforma per la Llengua insta:

• Que l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida, amb el suport de llurs plens, continuïn aplicant llurs reglaments d'usos lingüístics en la seva totalitat, sense suspendre'n alguns articles cautelarment, malgrat les resolucions del Tribunal superior de Justícia de Catalunya. També donem suport i encoratgem a què aquestes institucions tirin endavant l'anunci de recórrer les resolucions respectives. 
• Que l'Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis s'impliquin per tal que els reglaments d'usos lingüístics dels ens locals s'apliquin tal i com estan redactats, i que juntament amb les forces políitiques, promoguin que els ajuntaments de Catalunya que encara no disposin de reglament d'usos lingüístics, en compliment de la Llei de 1/1998 de Política Lingüística, en desenvolupin en els propers mesos.
• Des de la Plataforma per la Llengua oferim suport i assessorament als ajuntaments de Catalunya que no tenen reglament d'usos lingüístics perquè els desenvolupin el més aviat posible, i als ajuntaments que ja el tenen, perquè l'apliquin.
• Exigim respecte i un tracte igualitari per al català, la llengua comuna dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tal com passa amb totes les llengües de la Unió Europea que són comparables a la nostra. 
• Des de la Plataforma per la Llengua demanem, a més, que s'apliquin les lleis aprovades del Parlament de Catalunya tal com han estat aprovades pels representants de poble de Catalunya, i els reglaments i normativa que se'n deriven.
• Finalment, la Plataforma per la Llengua demana al Govern i al Parlament de Catalunya que no acatin la sentència del TC, causa de la suspensió cautelar, i que continuïn aplicant l'Estatut refrendat pel poble amb tota normalitat.