De dos minuts de duració cadascun, els sis gags (Catalans anònims, Reunió de veïns, Nen traductor, Esportistes integrats, L'hora catalana i Posar-ho difícil) compten amb la participació d'alguns dels actors habituals de la productora (com David Olivares, Xavi Serrano i Mireia Portas). Tots ells se situen en escenaris quotidians on aquestes situacions lingüístiques són habituals (com una reunió de veïns, una escola, un banc...) i assenyalen qüestions paradoxals on es veu immersa la llengua i els seus parlants, o bé les persones que encara no la parlen però que hi volen entrar en contacte.
L'objectiu és posar de relleu quatre eixos temàtics que repercuteixen en les gestions lingüístiques arquetípiques denunciades, per discriminatòries:
- El primer d'aquests eixos és que el català no és una llengua minoritària, sinó legalment minoritzada. És a dir, de les llengües oficials a la UE, la catalana ocupa la 9a posició quant a població que la té com a llengua oficial. A més a més, és una llengua que compta amb un cos cultural equiparable a qualsevol altra d'aquestes llengües de la UE. I no obstant això, no és llengua oficial al seu propi estat.
- El segon té a veure amb la dominació simbòlica de molts catalanoparlants. Això afecta, per exemple, al canvi permanent de llengua davant d'un desconegut i a la incapacitat de reconèixer aquesta qüestió com a quelcom anòmal que repercuteix, sobretot, en la dimensió excloent d'aquest hàbit quan és du a terme amb nouvinguts.
- El tercer gravita en els tòpics al voltant de la llengua catalana. Per exemple, aquell que justifica que es canvia de llengua per educació. Com si les llengües tinguessin atributs morals, com si n'hi haguessin de ben i mal educades, en comptes de reconèixer que aquest hàbit lingüístic s'entronitzà en una època de repressió i dictadura, i que en un context democràtic no té sentit. Un altre tòpic que, per desgràcia, ha fet fortuna és aquell que ve a dir: "No val la pena parlar-los-hi en català, perquè amb el castellà ja en tindran prou". Ara bé, i si volen tenir les mateixes oportunitats de treballar de cara al públic o a l'administració? I si volen ajudar als fills a fer els deures de l'escola? I si volen sentir-se com un català/catalana i que la gent no hagi de canviar de llengua només quan es dirigeixi a ell/a?
- El darrer dels eixos que hem treballat és el d'assenyalar a tot catalanoparlant -tant d'origen com d'adopció- que ell mateix és un referent lingüístic. Així, per exemple, pel fet de tractar amb persones nouvingudes tenim un rol molt important com a referents lingüístics, doncs els nostres usos lingüístics tindran uns efectes importants en elles, ja que són potencials nous parlants.
En resum, els gags suposen una aproximació humorística a tot aquest seguit d'impediments que no ens permeten, amb normalitat, apropar-nos en llengua catalana a molts dels nostres conciutadans i, per tant, perpetuar una discriminació que, creiem, en el segle XXI no té cabuda.
Els gags serviran com a material didàctic acompanyant i reforçant des d'una dimensió humorística les principals idees que desgrana la Plataforma per la Llengua. Per exemple, es faran servir en les sessions i tallers d'acollida lingüística que l'entitat ofereix com a servei a empreses i institucions. A més, es difondran massivament en mitjans de comunicació, en algunes sales de cinema i per Internet a través de les xarxes socials i del canal de la Plataforma per la Llengua a Youtube. De fet, el primer dels gags que s'ha difòs per anar escalfant motors ha aconseguit ja prop de 2.000 visualitzacions en pocs dies. Veieu-lo a: www.youtube.com/plataformaxllengua.