La fonamentació de la sentència posa de manifest que, més enllà de tractar-se d'una interpretació jurídica com es pretén, la sentència constitueix un dictamen polític i partidista que inclou l'objectiu de retallar els drets lingüístics dels catalans i les seves institucions. La sentència i la seva fonamentació representen un clar atac al respecte a la decisió d'autogovern d'un poble i a la seva dignitat, posant de manifest el baix nivell de qualitat de la democràcia espanyola. A més a més, els termes que utilitza la sentència són, al nostre parer, ofensius.
Segons un informe del World Economic Forum (vegeu http://networkedreadiness.com/gitr/main/analysis/showdatatable.cfm?vno=2.37), Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la independència judicial, per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana, la qual cosa posa en dubte la qualitat democràtica l'estat Espanyol, i l'actuació del Tribunal Constitucional en l'emissió de la sentència.
En matèria de llengua, la sentència suprimeix i desnaturalitza el contingut que es deriva de la declaració del català com a llengua pròpia i prescindeix del fet que, més enllà d'un contingut jurídic, la qualificació de llengua pròpia té una significació històrica i sociològica inalienable. Així mateix, la sentència reinterpreta el concepte del català com a llengua oficial i per tant retalla el contingut de l'"oficialitat" i redueix els drets que es recullen en l'esmentada declaració.
Després d'haver realitzat una primera anàlisi de la sentència, la Plataforma per la Llengua conclou que, malgrat que totes les afectacions no són immediates, cal que els responsables polítics prenguin mesures el més aviat possible. Aquestes afectacions o possibles afectacions són:
Supressió de la preferència de la llengua catalana en tant que llengua pròpia de Catalunya i per tant de les seves institucions, de les administracions i dels mitjans de comunicació.
Supressió de l'obligació del deure de conèixer la llengua catalana.
La sentència remet restrictivament a la regulació legal estatal de l'obligació de conèixer la llengua catalana dels jutges, magistrats, fiscals, notaris, registradors i personal de l'administració de justícia i registre civil, a fi de poder garantir el dret a l'opció lingüística. D'aquesta manera, l'Estatut retallat no pot garantir el compliment dels drets dels ciutadans en aquests estaments i és només l'administració de l'Estat qui pot determinar aquests drets; drets que, per altra banda, a la legislació estatal actual ja estan restringits en contra de la voluntat del legislador català.
Restricció de la disponibilitat lingüística, de manera que aquesta resta restringida a l'àmbit exclusiu de l'administració catalana, la qual cosa comporta que no sigui vigent ni a l'administració de l'Estat ni entre consumidors i empreses.
La preferència de la llengua catalana com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament deixa d'estar blindada, i per tant, resta en mans del legislador i en darrera instància, l'estatal, que és qui en pot determinar el sistema d'ensenyament final. Cal esmentar que el model d'escola catalana i el mètode de la immersió lingüística ha estat avalat per les institucions europees.
De facto, la Generalitat de Catalunya perd les competències exclusives en la regulació de la llengua catalana que l'estatut del 2006 li havia atorgat, i en alguns aspectes, la sentència fa passos enrere respecte l'estatut de Sau (1979), per exemple.
D'aquesta primera anàlisi destaquem que la sentència del TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que anteriorment ja s'havien pronunciat en matèria de drets lingüístics. Això evidencia l'alta politització d'aquesta sentència que, de manera excepcional a la Unió Europea, manté una llengua de la dimensió de la catalana en una situació de subordinació jurídica i discriminatòria.
A més a més, la Plataforma per la Llengua adverteix que la sentència pot afectar tant les lleis aprovades i l'acció política com la futura activitat legislativa catalana, de tal manera que l'Estat podrà intervenir directament en qüestions de llengua catalana. La sentència blinda l'obligatorietat del castellà i desblinda allò que es pretenia fer amb els drets dels catalanoparlants, de manera que sempre el darrer marge de maniobra sobre el català, la darrera competència sobre la llengua catalana serà de l'Estat, supeditant la voluntat política en matèria de llengua de les institucions catalanes a les espanyoles.
Voldríem destacar també que, tot i la sentència, l'Estatut i el marc legal previ a la sentència encara no garantien els drets lingüístics dels catalanoparlants en el mateix grau que la resta de llengües pròpies europees amb un nombre similar de parlants. Així, el reconeixement de la llengua catalana a casa nostra es trobava, i es troba, molt lluny de la normalitat del suec a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda, l'italià a Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica, per posar només alguns exemples. Els dèficits en el tractament del català per part de l'Estat espanyol són excepcionals en el context dels països de tradició democràtica, essent aquest l'únic cas en què una llengua com el català no és oficial de l'estat, i amb més de 500 lleis que imposen el castellà a Catalunya o prohibeixen directament l'ús del català (vegeu els informes en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/60).
Per tot plegat, des de la Plataforma per la Llengua instem al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als responsables polítics catalans perquè amb valentia i decisió pactin una resolució en què acordin:
- Desacatar la sentència.
- Aplicar les lleis aprovades del Parlament de Catalunya tal com han estat aprovades pels representants de poble de Catalunya.
- Reformar en profunditat el marc legal vigent per tal que els drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes catalans siguin garantits en les mateixes condicions que la resta de llengües europees amb un nombre similar de parlants. Això fa imprescindible un canvi en el marc constitucional, bé sigui amb l'aprovació d'una constitució catalana fora de l'àmbit espanyol, bé amb l'assoliment de la reforma de la Constitució espanyola per tal que, com en la resta de casos comparables, el català sigui llengua oficial de l'Estat en les mateixes condicions que qualsevol altra.
