PREMI MARTÍ GASULL I ROIG.

ENTREVISTA JOAN-CARLES MARTÍ I CASANOVA

Entrevista realitzada per Imanol López. 

1.  Va començar a llegir i escriure en català al 1973, amb 15 anys, després de descobrir Millorem el llenguatge, d'Enric Valor, i Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. Com creu que es desperta l'interès per una llengua?

La meua família havia viscut a Occitània i Austràlia entre 1956 i 1973. Quan vaig arribar a Elx, als 14 anys, molts dels meus oncles havien parlat castellà als cosins nascuts a partir de 1960. Els feia molta gràcia que, aleshores, parlés el valencià d'Elx amb un accent estrany i es burlaven de mi. Em vaig adonar que això no podia ser i que la meua ciutat estava llançant a perdre un llegat que va arribar a Elx a mitjan del segle XIII. M'hi vaig posar de seguida i l'any 1977, als 19 anys, ja era professor de classes nocturnes de català a la I Campanya Carles Salvador. Donava les classes dos dies per setmana i els altres tres estudiava el batxillerat nocturn. Cal dir que de dia treballava en un departament d'exportació i importació de la indústria del calçat a Elx. L'any 1976 vaig participar als Consells Populars de Cultura Catalana; i així tot fins avui. L'interès per una llengua es desperta quan els qui l'emprem la fem estimar perquè l'estimem i no l'abandonem.

2. Dins del seu currículum, més enllà dels estudis en el camp de la llengua, destaquen els de l'àmbit del turisme. De fet, Brauli Montoya explicava a Núvol que vostè exercia de guia turístic de forma altruista, perquè ho considerava una obligació moral. Quina importància creu que té que la gent conegui la nostra llengua i cultura a l'hora de fer-nos entendre?

Això ve donat perquè em vaig diplomar en turisme -ja casat- i he estat el responsable de l'oficina de turisme d'Elx durant 20 anys i ara ho sóc a Guardamar del Segura des del 2007.  Molts dels catalanoparlants militants que han vingut a Elx o Guardamar han passat per les meues mans. Sóc, a més a més, llicenciat en traducció i interpretació (especialitat anglès amb francès des del català i castellà) i Guia Oficial de Turisme de la Generalitat Valenciana. Més enllà de les hores laborals dec haver fet centenars de guies turístiques de franc, sovint amb el meu cotxe i he cobert les despeses quan qui venia amb mi no s'ho podia permetre. Sóc considerat un dels més grans coneixedors de l'Extrem Sud del País Valencià: del Vinalopó de llengua catalana, del Carxe catalanoparlant ja a Múrcia, de Guardamar i de l'Horta d'0riola, d'on era originària ma mare; una comarca castellanoparlant, des del segle XVIII, però amb un fort substrat català. Aquest territori és inexplicable sense la llengua i cultura que l'ha conformat. És l'antiga Governació foral valenciana d'Oriola fins al 1707. La castellanització implica la pèrdua de tots els referents tangibles d'aquest territori fronterer.

3. En aquests moments, és molt present a tot tipus de xarxes socials. Gestiona dos blogs, és present a facebook i twitter, fa col·laboracions esporàdiques en premsa digital i mai se n'està d'aportar contingut en fòrums de debat. Quin creu que és el paper d'internet en la difusió de la llengua catalana?

No vaig tenir Internet fins l'any 2001. Ja feia 28 anys que era un activista lingüístic; des dels 15 anys! Tan sols era conegut pels qui havien vingut aquí avall i poc més. Això sí, venien i preguntaven per mi perquè algú els havia donat la meua referència.  A la primeria d'aquest segle vaig ser cofundador de la llista MIGJORN juntament a un grup d'especialistes de tot el territori lingüístic del català; una llista que mena amb exemplaritat Eugeni S. Reig des de València. Pel que fa als blogs, facebook i twitter m'aprofiten per donar a conèixer la realitat d'una zona tinguda per molt més castellanitzada del que està. Hi ha Alacant, és clar, però la situació d'Alacant no és tan greu, per exemple, com la de Perpinyà. Fa un mes vaig estar a Perpinyà i vaig presentar la meua novel·la 'Els països del tallamar" al Casal Jaume I. Vaig parlar en català pel centre de la ciutat em van entendre molt. Elx és una ciutat on el català encara manté una quota important en la vida local i és hegemònic a l'extensa part rural amb més de 30.000 habitants. En municipis com Santa Pola, Crevillent, Novelda, Monòver o el Pinós la llengua ja és majoritària. Internet és una gran finestra per donar a conèixer aquesta realitat. Dorm poques hores i sóc bastant grafòman. Això ajuda!

4. Ha estat membre o president de vàries entitats i associacions que promouen el valencià. Per citar-ne alguns exemples: la Federació d'Organitzacions de Llengua Catalana, Acció Cultural del País Valencià o l'Associació Cívica per la Llengua el Tempir d'Elx. Per tant, la lluita en raó de la llengua a València, o si més no a Elx, és viva. Quin creu que és el paper de l'activisme lingüístic de les associacions sense ànim de lucre al País Valencià?

Al País Valencià no hi hauria llengua catalana, el valencià dignificat,  si no fos per la xarxa tan atapeïda de militància lingüística. En som milers a totes les comarques i alguns centenars d'associacions diverses que tenen el català com a llengua vehicular. L'associacionisme ens permet marcar estratègies i tenir llocs de trobada: alhora que fomentem àmbits d'ús als barris o ciutats més castellanitzades. És una realitat poc coneguda a Catalunya Totes aquestes associacions són l'autèntica Conselleria d'Educació i Cultura que mai no hem tingut del tot. Penseu que un moviment com les trobades escolars anuals d'Escola Valenciana poden arribar a aplegar prop de 200.000 persones, a totes les comarques, en una jornada festiva per la llengua.

5. En una intervenció seva a la "llista Migjorn", que va tenir cert ressò a les xarxes, qüestionava el "sucursalisme lingüístic"; defensava que és la llengua castellana la que devora el valencià, i no pas el català. Creu que hi ha un sector polític al País Valencià, que opera també des del govern de l'Estat, que està dinamitant un conflicte inexistent entre catalanoparlants?

Al País Valencià l'enemic no és ni ha estat mai el catalanisme ni un model lingüístic massa unitarista -segons alguns- que puguem emprar alguns valencians. Això, a la major part de comarques si més no, s'ha acceptat sempre malgrat les reticències d'alguns sectors del país.  El conflicte lingüístic, l'únic conflicte lingüístic que hem de tenir en compte els valencians és entre el castellà i el valencià, el nostre català. Això ho saben ben bé des dels despatxos més estratègics del poder. Per això, fan tot el que poden per entrebancar la comunicació entre valencians, catalans i balears! Com si això fos possible al 2014! Al final hem de pagar però jo tinc TV3 per cable a ma casa. Penseu que un 35% dels xiquets d'Elx fan 'immersió lingüística' en valencià i que els altres han de fer 'la incorporació progressiva del valencià'. Ho volen aigualir tot, amb l'ensenyament trilingüe, és clar. Ara, on han de veure els dibuixos animats si no és en el cable els xiquets valencians ara? I tenim internet, la literatura, emissores locals i una vida cultural molt més rica del que puguen pensar més amunt. Faran tot el que puguen però la unitat de la llengua catalana avança perquè els valencians ho tenim cada vegada més clar.

6. Sense modèsties, perquè creu que mereix el Premi Martí Gasull i Roig, que premia l'activisme i la promoció de la llengua?

Sóc una persona competitiva per professió (sóc cap tècnic de promoció turística a Guardamar). Un ha de ser competitiu si vols que el català arribe al segle XXII i sense haver perdut ni un pam més. El premi no el prenc per a mi sinó per a tot el territori que represente. La zona Elx-Alacant té més d'un milió d'habitants i és la tercera zona econòmica de llengua catalana: tan sols per darrere de Barcelona i València. Ja hem perdut comarques catalanoparlants senceres entre els segles XV-XVIII i no hem de perdre'n cap ni una més. Jo li he dedicat el millor de ma vida i ho tornaria a fer. He tingut la gran sort de tenir una dona catalanoparlant del Camp d'Elx que pensa com jo i hem tingut dos fills -ara joves adults- que han heretat aquest sentiment. Què ho meresc? És clar que ho meresc com ho mereixem els milers d'activistes lingüístics -amb cara i ulls; noms i cognoms-  que habitem tot el territori catalanoparlant. Seria un honor per a mi després de 40 anys de dedicar-m'hi. I els que em queden!

7. Dels altres dos finalistes, qui creu que mereix tant o més el premi que vostè?

Jo vaig votar el primer dia i no vaig dubtar ni un segon. Per damunt de tot hi ha l'elegància en la persona i un no s'ha de votat a ell mateix. He votat pels companys de les Balears perquè no hi ha dret pel que fa al que està passant en aquelles terres també meues. No he votat la Viquipèdia però estic molt orgullós de saber que estem entre les llengües de cultura més importants del món pel que fa a la seua producció. En això, som un cas únic al món.

8. La gran passió de Martí Gasull i Roig era la muntanya. Quina és la seva muntanya, la seva meta?

Vaig conèixer Martí Gasull quan jo era president de la FOLC (Federació d'Organitzacions de Llengua Catalana) els anys 2005-2007. Vam parlar unes quantes vegades. Sentia el mateix amor per Elx que jo sent per Barcelona o qualsevol indret del nostre territori. Jo no he estat mai home d'escalar muntanyes -per desgràcia patesc de vertigen- però el senderisme ha estat una de les meues grans passions que tinc abandonada. I he escalat tots els entrebancs que la vida m'ha posat al davant i no han estat pocs. La meua meta és veure un Elx i un Alacant valencians i catalanoparlants, orgullosos de la seua història i del seu passat. Mon pare em contava que tothom parlava valencià a Elx els anys 1950 i també passava a l'Alacant dels 1930. La meua meta és que torne a ser així l'any 2050. De no ser així Elx i Alacant seguiran al mapa però hauran perdut el millor del seu ésser: la llengua que ens portaren els catalans al llarg de tota l'Edat Mitjana.