Entrevista feta per Martí Ferrer i Joel Cava

En Naby Dakhly és francès, d'ascendència algeriana i viu a Londres, però ara fa d'indi en una pel·lícula rodada parcialment a Barcelona. Juntament amb l'Aina Clotet, en Naby és un dels protagonistes del llargmetratge dirigit per Maria Ripoll, "Rastres de Sàndal", que s'estrena aquest divendres 28 de novembre als cinemes de Catalunya. Per fer el seu personatge, l'actor va haver d'aprendre el català en dos mesos. Ho va fer a través del programa de voluntariat de la Plataforma per la Llengua, que li va organitzar una parella lingüística amb en Naqash, un jove paquistanès que fa vuit anys que és a Catalunya.

Naby, quan vas venir a Barcelona per rodar, com vas arribar a contactar amb la Plataforma per la Llengua?

Vaig conèixer en Naqash a través d'una cita que ens va concertar la productora: era una cita a cegues.

Ja havies fet cursos previs de català?

No. Vaig aprendre el català quan vaig arribar, amb un llibre de lliçons i amb l'ajuda d'en Naqash. Per això puc dir que, bàsicament, sóc autodidacta. Tinc facilitat i mecanismes per aprendre llengües. En conec 6 i cada vegada m'és més fàcil.

I què fèieu, repassàveu el guió?

No! Fèiem conversa. Parlàvem de les nostres vides. Sobre els nostres orígens, les nostres històries, les famílies... era molt interessant. Va ser una gran sort conèixer aquest noi, i li estic eternament agraït perquè va sacrificar part del seu temps per dedicar-me'l a mi.

Quantes vegades us vau veure?

Només vam quedar dues vegades perquè ell estava molt ocupat amb els estudis. Jo al final em vaig adonar que no necessitava tantes classes perquè tenia un llibre molt útil, mirava els dibuixos animats cada dia i escoltava la ràdio.

Miraves dibuixos? Per què no pel·lícules?

Sí, mirava uns dibuixos que es diuen "Monstre", els fan per TV3. És manga japonès. No m'agraden les pel·lícules doblades, perquè m'agrada que l'actor parli en la seva llengua. És transvestir la pel·lícula i perd autenticitat. En canvi, en els dibuixos animats no importa la llengua original perquè és una animació. I t'ajuden a entendre les expressions que no t'ensenyen als cursos, el llenguatge col·loquial.

Per on passejàveu, amb en Naqash?

Anàvem pel Raval, però els primers dies no recordava els llocs concrets. Tenia molta feina i molta informació: el guió, la llengua, el rodatge.. només caminàvem i conversàvem. Em va ensenyar les prostitutes, em va ensenyar la zona índia, que era el barri del meu personatge, em va dir que el barri estava canviant. Després del rodatge a Bombai, quan vaig tornar per segon cop a Barcelona, era molt diferent. Podia reconèixer els llocs.

I com valores aquesta experiència?

Ens vam caure molt bé i ens ho vam passar molt bé. I si conec alguna persona que vol venir a Barcelona i aprendre català, els recomano aquest mitjà. El de tenir un amic. Perquè per mi era un amic que m'ensenyava com era la seva vida.

Heu mantingut el contacte amb en Naqash?

No vam tenir la sort de veure'ns més, però espero tornar-lo a veure aviat, ara que sóc a Barcelona per presentar la pel·lícula. Li vaig enviar un missatge després de tornar de la Índia i no vam poder quedar. Em faria molta il·lusió tornar-lo a veure perquè ell és qui em va desbloquejar i em va donar les eines per aprendre i entendre la llengua ràpidament.

Éreu tots dos persones de fora, amb edats similars... Compartíeu experiències?

No ho sé. No puc dir que m'inspirés en la seva història perquè són dues històries molt diferents, la seva i la meva. Ell fa molt de temps que és aquí i està integrat. Jo vaig venir per una feina molt concreta i temporal.

El teu personatge a la pel·lícula viu al Raval i parla en català. És qui ha de guiar a l'Aina Clotet per què conegui els seus orígens. Creus que el català pot ser una llengua d'acollida, una llengua integradora?

Sí, crec que és molt important que la gent que vingui a viure aquí aprengui la llengua. Quan parlo de la meva experiència puc dir que la gent m'ha acceptat molt ràpidament, i diria que entre d'altres coses és perquè vaig fer un esforç per aprendre català.

Quan arribes a un lloc és molt important que coneguis la cultura i les persones. És una pena si no en saps res i no et barreges amb la gent. Es pot dir que has viscut a un lloc perquè n'has après la llengua, perquè n'has conegut la cultura. I, precisament, la llengua és la primera etapa per conèixer la cultura. A mi el català em va servir per parlar amb la gent, per llegir novel·les importants o per veure pel·lícules.

Aquesta integració t'obre les portes a quedar-te a Barcelona? Tens algun projecte en ment?

Abans de tornar a Londres, que és on vivia, estava pensant en venir a viure aquí i fer la meva vida aquí, trobar projectes o un representant per començar un altre tipus de carrera. És un lloc que és al meu cap i que m'agradaria. El primer cop que vaig arribar aquí, caminava pel carrer i vaig trobar els pares d'una amiga meva. Això és una cosa que no passa a Londres o a París. Hi ha una sensació de comunitat que m'agrada molt i a part hi ha bons projectes, així que, per què no?

Què és el que més t'agrada de Barcelona?

El Barça! No, és broma. La gent. És la gent que fa el lloc, no la torre Agbar o la Sagrada Família. I aquí he conegut persones que són molt importants per a mi.

Has mantingut contacte amb la gent i amb el català?

Sí, però fa 1 any que no he parlat el català. No conec catalans a Londres, però sí que he parlat per WhatsApp en català, per exemple. No l'he parlat, però m'agrada practicar-lo tan com puc.

Sobre el tema de la realitat de la llengua, que corre el perill de quedar sotmesa al castellà, n'estàs al corrent?

Sí! No puc parlar molt de política, però ara he conegut una mica la història. Quan vaig arribar aquí vaig fer el càsting i vaig anar al Museu d'Història. Em vaig adonar que Catalunya no era només una autonomia, sinó una nació. El que ara es diu una nació sense país. I això segurament és veritat. El català no és un dialecte, és una llengua i té tot el dret a existir com totes les llengües. Per mi és com el castellà, el francès o l'indi.