Puc parlar en català amb els cossos policials?

Sí, a Catalunya tenim dret d'expressar-nos en català amb qualsevol administració.

La Constitució espanyola estableix en l'article 3.2 que les llengües espanyoles diferents del castellà «seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts», i el català és reconegut com a llengua oficial i pròpia als Estatuts d'autonomia de Catalunya (article 6), de les Illes Balears (article 4) i del País Valencià (article 6). A més, el Tribunal Constitucional espanyol ha reconegut en les seves sentències que «de la declaració de cooficialitat segueix, per imperatiu constitucional i sense necessitat de cap intermediació normativa, la seva condició de llengua oficial per a tots els poders públics radicats a Catalunya, siguin estatals, autonòmics o locals, i assisteix als ciutadans el dret d'usar ambdues llengües en les seves relacions amb aitals institucions públiques» (STC 134/1997, de 17 de juliol, FJ 2; 253/2005, d'11 d'octubre, FJ 10; i 31/2010, de 28 de juny, FJ 21).

I si són policia estatal i em diuen que no m'entenen i que no tenen l'obligació d'entendre'm?

No és el nostre problema, com a funcionaris tenen l'obligació de garantir el nostre dret de parlar en català. Si és necessari, que busquin algú altre que ens entengui.

Com que de la declaració estatutària d'oficialitat lingüística se'n deriva automàticament un dret dels ciutadans de parlar en català amb totes les administracions públiques, la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic estableix com a principi de conducta de tots els treballadors del sector públic que «garantiran l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori» (article 54.11 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic).

I si em diuen que tinc l'obligació de parlar en castellà?

Estan mentint. Podem dir-los que l'Estatut i la Llei estatal de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic els obliga a respectar el nostre dret de parlar en català.

A més, el Govern espanyol va reconèixer en una resposta a una pregunta parlamentària que, en territori de Catalunya, existeixen protocols interns per a les policies estatals que obliguen els agents que no entenen el català a buscar un company que sí que l'entengui en cas que atenguin ciutadans que parlin aquesta llengua. D'altra banda, si l'agent en qüestió es reitera en la seva intenció de forçar-nos a canviar de llengua podria incórrer, entre d'altres, en un delicte de coaccions, tipificat a l'article 172 del Codi Penal.

Puc exigir que em parlin en català?

Als Mossos i a les policies municipals sí, perquè, com la resta de funcionaris autonòmics i locals, tenen l'obligació d'adaptar-se a la tria lingüística del ciutadà. Als cossos estatals no podem, perquè no tenen l'obligació individual de saber català.

En aquest sentit, l'article 9 de la Llei 1/1998 de política lingüística estableix que «La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen». Pel que fa als cossos estatals, tot i que no tenen l'obligació de parlar-nos en català, han d'assegurar-se que tenen algú que ens entengui, com hem vist que diu l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

I amb els jutges, tinc dret de parlar en català?

Sí, la Llei Orgànica del Poder Judicial els obliga, en territori on el català és llengua oficial, a respectar que els ciutadans, els advocats, els pèrits i els testimonis puguin parlar en català.

L'article 231 de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, estableix que les parts en un judici, els seus representants i qui els dirigeixi, els testimonis i els pèrits, «podran utilitzar la llengua que sigui també oficial a la Comunitat Autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites».

Si, tot i expressar-nos en català, ens lliuren una declaració que recull les nostres manifestacions en castellà, podem negar-nos a signar-la perquè no recull literalment les nostres paraules i hem de recordar-los que les hem expressat en català.

I si em porten a l'Audiència Nacional espanyola?

Les lleis no expliciten el dret de parlar en català. Tanmateix, podem al·legar que no ens expressem bé en castellà i que la nostra millor defensa requereix que parlem en català. A més, com que no estem obligats a declarar, si ho fem en català no ens poden acusar de desacatament, i el jutge tampoc no pot impedir que declarem si ho volem fer, per la qual cosa és ell qui haurà de cedir.

De fet, cada vegada és més nombrosa la jurisprudència que avala l'ús del català davant de tribunals espanyols. Potser una de les sentències més importants en aquest sentit és una sentència estimatòria d'un recurs d'apel·lació a l'Audiència Nacional espanyola que anul·lava una sentència del mateix tribunal que condemnava dos ciutadans catalans que havien cremat fotografies del rei espanyol (en aquell moment, Juan Carlos de Borbón). El jutge que havia condemnat els ciutadans catalans els havia negat el dret de defensar-se en català i havia actuat com si no haguessin declarat de cap manera, arribant al punt de denegar-los el dret a l'última paraula. La sentència estimatòria del recurs d'apel·lació explicava que això es tractava d'una vulneració del dret de defensa i de la tutela judicial efectiva. «El Tribunal, com tots els poders públics per mandat de l'article 3 de la Constitució, ha de respectar i protegir de manera especial les llengües espanyoles, no només el castellà, llengua oficial de l'Estat, sinó també les llengües pròpies de les Comunitats Autònomes -en el cas del català es recull a l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya- que formen part del nostre patrimoni cultural. Cal advertir que el català és la llengua utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament en el territori de la comunitat, segons disposa aquella norma. Allà radica la importància de declarar en català per qui s'ha socialitzat a la família i a l'escola en aquell idioma. És una garantia del dret de defensa permetre a l'acusat que s'expressi en la seva llengua materna. Des d'aquesta perspectiva ha d'abordar-se el conflicte» (Sentència de l'Audiència Nacional, Sala Penal (ple), de 14 d'abril de 2008).