Entrevista a VICENT MORENO, president d'Escola Valenciana

   Entrevista feta per Joel Cava Barrocal

"La llengua està viva si s'utilitza. La llengua que s'ensenya a l'escola no servix de res si al carrer no està viva", va dir vostè en una entrevista al 2013 a La Veu del País Valencià. Quina és la situació actual de la llengua en l'àmbit més quotidià?

Al País Valencià passa igual com a Catalunya. No és el mateix l'ús de la nostra llengua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a Falset, per exemple. A Falset la llengua quotidiana és el català, a Badalona potser la situació és distinta. En el cas del País Valencià les situacions sociolingüístiques són distintes també per zones i comarques. L'ús quotidià del valencià a Morella no té res a veure amb l'ús que es fa a Alacant.

La diferència és que al País Valencià no comptem amb una Administració que promoga la llengua en diferents àmbits d'ús. No promou el cinema en la nostra llengua, ni la incentiva al món socioeconòmic, ens ha usurpat la televisió i la ràdio públiques en llengua pròpia, no promou cap política per incentivar el mercat de la música en valencià, realitza atacs continuats als programes educatius en llengua pròpia... Per tant, la llengua està viva a casa i al carrer, però en moltes esferes de la vida quotidiana no la tenim, no és visible.

La diglòssia és un fenomen sociolingüístic on dues llengües conviuen en un territori amb valors socials diferents, una sobre de l'altra. Hi ha conflicte lingüístic al País Valencià?

I tant, malauradament som el paradigma de la diglòssia i això fa que malgrat tindre el mateix dret a dominar les dues llengües oficials la realitat és que només s'assegura que els valencianoparlants dominem les dues llengües.

De Vinaròs a Oriola, la xarxa d'associacions que formen la vostra entitat es pot definir com un guaix, un conjunt de tiges que neixen d'una mateixa llavor. És aquesta la fortalesa d'Escola Valenciana per a confrontar la castellanització des dels fets d'Almansa de 1707?

La fortalesa d'Escola Valenciana resideix en la tasca que fan les 29 entitats comarcals i de país que la conformen. Enguany s'acompleixen els 30 anys de les primeres Trobades d'Escoles en Valencià, que reuneixen cada any més de 200.000 persones a 20 aplecs comarcals. Les Trobades fan xarxa social i gràcies a aquestes festes lúdiques i reivindicatives Escola Valenciana és part de la societat que viu en valencià i s'estima la nostra llengua.

Des de l'entitat, porten a terme la iniciativa "Voluntariat pel Valencià". Quin balanç fan d'aquests deu anys del programa?

Si es té present que Escola Valenciana no és una Conselleria de política lingüística, que som una entitat cívica conformada per un gruix de gent que treballem per la llengua i pel país de forma voluntària, que tenim un equip de personal contractat molt reduït,  fem un balanç molt positiu, la veritat. La societat valenciana ha respost des del principi molt positivament. Amb el Voluntariat pel Valencià te n'adones que si a la gent li ofereixes eines per aprendre a parlar la nostra llengua s'anima de seguida. Hem aconseguit que s'establisca a 72 poblacions i s'han fet unes 10.000 parelles lingüístiques en aquests 10 anys.

El 19 de desembre passat, el Partit Popular valencià va apel·lar a la llibertat de les famílies a decidir el programa lingüístic dels seus fills. Aquesta consulta no vinculant és una trampa per a reactivar el conflicte lingüístic al País Valencià?

Sense dubtes, però el fracàs del govern valencià ha estat rotund. La participació de famílies en aquesta suposada consulta, que a més era il·legal, va ser inferior al 5%.

Els mitjans de comunicació alerten del lingüicidi de la llengua al 2050.

Aquest tipus de notícies són habituals, però cal que s'analitzen més enllà de titulars alarmants. Es va publicar un treball que alertava que el percentatge de valencianoparlants es reduiria fins arribar a la xifra irrisòria del 10% l'any 2050 si es manté l'actual política lingüística del govern valencià. Per tant és clau un canvi polític i maig de 2015 és una oportunitat única per als valencians i les valencianes.

El vaticini del lingüicidi pot trontollar fàcilment si s'apliquen les polítiques que calen i serà possible quan hi haja partits polítics que als seus programes electorals evidencien la necessitat de crear una Secretaria Autonòmica de Política Lingüística adscrita a Presidència de la Generalitat. Amb això es garanteix una política transversal de normalització, que no es pot limitar a l'educació i a la cultura. Si eixos mateixos partits impulsen una Llei de política lingüística que aprofundisca en les línies traçades per la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, anem per bon camí.

Un altre factor és l'ampli moviment social d'entitats cíviques i col·lectius, que impulsen des de fa dècades activitats i projectes de normalització del valencià, que han aconseguit prestigiar-lo i l'han deslligat d'actituds negatives. Fa anys que hi ha una Conselleria d'Educació, Cultura i Política Lingüística alternativa conformada per la voluntat de les persones d'organitzar tot tipus d'iniciatives en valencià i pel valencià. Una xarxa que està servint de motor de normalització i també d'autoestima per una llengua que expressa la nostra manera de ser.

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983) no s'ha desenvolupat correctament des de les institucions públiques. Fins a quin punt és còmplice el govern de la Generalitat Valenciana?

El govern de la Generalitat Valenciana és l'únic responsable.

Actualment, només el 30% de l'alumnat pot estudiar en el programa educatiu que garanteix el valencià com a llengua vehicular i que permet dominar les llengües oficials i una d'estrangera. Què demana la societat civil que defensa la llengua en les properes eleccions valencianes?

Ser ciutadans de primera. Tindre el mateix dret que tothom, poder triar el programa educatiu que un esculla en primera opció i per a garantir aquest dret s'ha d'ampliar l'oferta d'ensenyament en valencià.

Sense modèstia, perquè creu que Escola Valenciana mereix el Premi Martí Gasull i Roig, que premia l'activisme i promoció de la llengua? Dels altres dos finalistes, qui creu que mereix tant o més el premi que vostès?

Escola Valenciana és de totes i de tots, una entitat de país on milers de persones hi participen en diferents activitats. Donar aquest premi a les sigles d'Escola Valenciana és fer un reconeixement social als valencians i les valencianes que vivim en un País Valencià que volem siga digne i que l'entenem d'una forma molt diferent a com es reflecteix als mitjans de comunicació quan es parla de nosaltres. Escola Valenciana representa la satisfacció de viure en valencià i de sentir-nos poble. Només això.

Sincerament, la tasca d'Albert Jané i Riera és enorme. Un savi de la llengua i un dinamitzador com ell es mereix un gran reconeixement. A una persona que ha estat durant tants anys al capdavant d'una revista de referència com 'Cavall fort' mai se li podrà agrair suficientment la seua tasca i la seua trajectòria. Un exemple d'ús lingüístic com el de les cerveses Moritz és incontestable. Són un model lingüístic a seguir en l'àmbit socioeconòmic.

El vertader premi és haver estat finalistes del Martí Gasull, perquè ha estat una forma magnífica per a donar a conèixer socialment una persona, una empresa i una entitat que treballem per la normalització i promoció de la nostra llengua en diferents àmbits.   

Martí Gasull va creure sempre en l'activisme fet des de la societat civil com una manera de transformar la societat. Després de 25 anys de treball, Escola Valenciana té clar que aquesta és la clau perquè la situació del català al País Valencià faci el tomb?

La base social de promoció i normalització lingüística té un llarg recorregut i gràcies a aquesta base, la nostra llengua sempre hi serà, passe el que passe en l'esfera política. Ara bé, després de més de tres dècades de democràcia, és completament necessari que els nostres governants caminen en la defensa i promoció del valencià. Tenim moltes ganes que arribe la primavera.