A Catalunya, la legislació estableix que tothom té dret a ser atès en català i adreçar-se a l'Administració en aquesta llengua. Tot i això, l'Estat espanyol no exigeix al personal que destina a territoris catalanoparlants la competència lingüística en llengua catalana.
El personal que treballa les administracions públiques presta un servei directe al ciutadà, i treballa amb la paraula com a eina principal. Si es treballa en aquest sector, doncs, s'hauria d'atendre en català com a norma general, no sols oralment, sinó també per escrit.
El marc legal actual a Catalunya estableix que el català ha de ser la llengua que utilitzin normalment les administracions publiques de Catalunya, incloent-hi les delegacions o administracions estatals que actuen en aquest àmbit territorial. Així ho recull la Llei 1/1998, de política lingüística, que preveu que les administracions locals i de la Generalitat empraran el català en les seves actuacions internes i en la seva interrelació amb altri, i també que han d'usar-la "normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques i jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català". L'article 11 de la Llei 1/1998 estableix a més que el coneixement del català és un requisit individual de tots i cadascun dels treballadors de les administracions de Catalunya, que l'hauran d'acreditar en els processos de selecció. En la mateixa línia, l'Estatut d'autonomia de 2006 també contempla que el català serà la llengua d'ús normal de les administracions catalanes (art. 6) i que s'ha d'utilitzar normalment en les comunicacions amb privats (art. 50). Tanmateix, la legislació estatal, en el Decret reial legislatiu 5/2015, simplement preveu "la selecció d'empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials" (art 56.2), redactat que exclou el deure general de coneixement del català de tots els funcionaris de l'Estat destinats a Catalunya i que condiciona, per tant, el dret d'opció lingüística de la ciutadania, dret que, d'altra banda, el govern espanyol i el Tribunal Constitucional han invocat repetidament per a impedir que el català gaudeixi de la qualitat de llengua preferent de l'Administració.
Aquesta situació fa que a la pràctica sigui fàcil que un ciutadà trobi funcionaris estatals que no entenen el català, fet que pot portar el ciutadà a un canvi cap al castellà (i forçar el seu dret d'opció lingüística) o comportar-li un endarreriment del procés en qüestió (que li representa una càrrega). Totes dues conseqüències, el forçament del dret d'opció lingüística i les càrregues addicionals per voler-lo exercir, van ser explícitament censurades pel Tribunal Constitucional en el fonament jurídic 23 de la famosa sentència 31/2010 contra l'Estatut de Catalunya, fonament jurídic que va servir per a anul·lar la qualitat del català com a llengua preferent de l'administració pública de Catalunya. Cal remarcar, a més, que en algunes ocasions també es produeixen vulneracions de drets lingüístics en ajuntaments i administracions que depenen de la Generalitat catalana, el Govern de les Illes o la Generalitat Valenciana.
Aquestes són les conclusions principals a les que hem arribat amb les dades que ens han proporcionat els usuaris de la CatalApp. En primer lloc, s'observa una gran diferència en l'atenció lingüística de les administracions que corresponen a l'Estat espanyol i les administracions territorials catalanes. Com es pot observar en el gràfic següent, les notes mitjanes més positives es donen en el cas de les administracions municipals i els consells comarcals. Per contra, els usuaris afirmen que els drets lingüístics dels catalanoparlants es veuen més vulnerats en les oficines del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), les oficines de la Seguretat Social i les comissaries de la Policia Nacional, on es tramiten els DNI i passaports.
Com s'ha pogut observar, encara hi ha molta a feina a fer en matèria lingüística en l'àmbit de l'Administració. Cal que contrarestem la tendència d'arraconar el català dins l'Administració catalana -com ja passa en àmbits com la justícia- amb la defensa fèrria dels drets lingüístics per part dels catalanoparlants.
No cal oblidar que tenim dret a ser atesos en català també en l'Administració, a tots els nivells, tant en l'estatal com en la catalana.
