El Blog de la CatalApp ← Altres articles

Trencant estigmes: cinc preguntes sobre la CatalApp

  •   És necessària la CatalApp?

Tot i que les lleis protegeixen els drets lingüístics dels consumidors en la major part del territori, els estudis mostren que un percentatge elevat d'establiments no garanteixen l'atenció en català.

D'altra banda, és important que el consumidor catalanoparlant no es trobi mai amb la necessitat d'implorar que se l'atengui en la seva llengua. Els estudis ens mostren que a la ciutat de Barcelona només el 40% dels comerços comencen l'atenció al client en català, i que fins en un 30% no el parlen gens. També, per exemple, que a la ciutat de Tarragona, el 29% dels comerços no atenen mai en català, i només un 44% inicien l'atenció lingüística en aquesta llengua. Cal destacar finalment que a Palma, un 54,5% dels comerços no atenen en català ni quan el consumidor se'ls dirigeix en aquesta llengua. Tractar el consumidor catalanoparlant amb dignitat forma part de la responsabilitat social corporativa de les empreses.

Així doncs, tenint en compte tant els percentatges de responsabilitat lingüística dels establiments comercials -que en alguns casos són molt baixos- com l'incompliment de les lleis vigents, la CatalApp vol cobrir aquest dèficit i empoderar directament els ciutadans i consumidors.

  •   Per què la CatalApp és una eina útil a favor de la llengua catalana?

La CatalApp és una bona radiografia de la situació real del nivell de responsabilitat lingüística dels establiments comercials del domini lingüístic. D'una banda, les valoracions permetran prendre consciència als establiments i les administracions, i d'altra banda això permetrà dur a terme una feina de sensibilització. Així doncs, la Plataforma per la Llengua té l'objectiu d'assessorar les grans empreses que obtinguin les valoracions més negatives i oferir-los la nostra dilatada experiència en la millora de la gestió lingüística en l'espai laboral per a ajudar-los a assegurar que es respecten els drets dels catalanoparlants, d'acord amb la llei que els empara.

  •   La CatalApp pretén estigmatitzar i incitar a l'odi?

En cap cas l'aplicació pretén crear una estigmatització o divisió entre els comerços per raó de llengua. De la mateixa manera que hi ha plataformes o aplicacions que permeten valorar el menjar, el servei, la relació qualitat-preu, etc., la CatalApp és únicament una eina que permet valorar l'ús del català en l'atenció oral, escrita i virtual. L'atenció en la teva llengua pròpia també és un tret característic a l'hora de valorar el servei que un establiment comercial o administració proporcionen.

De la mateixa manera, no es pretén valorar la qualitat de la llengua, o si es parla un català més o menys correcte, sinó que només es valora si es garanteixen o no els drets lingüístics dels catalanoparlants.

  •   Què succeeix amb la resta de llengües? La CatalApp pretén eliminar el castellà dels establiments comercials?

La CatalApp vol incentivar l'ús de la llengua catalana als establiments comercials, sens perjudici que també se'n puguin utilitzar d'altres. De fet, molts establiments comercials consideren convenient d'utilitzar també d'altres llengües, quelcom que és completament comprensible, lògic i legítim. El que es vol és que, per exemple, aquells establiments que fins ara només utilitzaven llengües com el castellà o l'anglès, hi incorporin també la llengua catalana.

Així com un establiment pot considerar necessari que els seus treballadors parlin rus o xinès perquè tenen un volum important de clients que procedeixen de Rússia i la Xina, de la mateixa manera és important que la responsabilitat lingüística envers el català formi part de la seva responsabilitat social corporativa i es respectin així els drets dels catalanoparlants.

  •   La CatalApp, és una eina racista o classista?

L'ètnia, el color de la pell, la religió, el país d'origen, etc., són trets distintius que no determinen les llengües que parla cadascú. De fet, al Principat de Catalunya, al voltant del 53% de les persones que han nascut a l'estranger gaudeixen de domini oral de la llengua catalana, una xifra molt similar de la de les persones que són nascudes a la resta de l'Estat espanyol.

L'avantatge de les llengües és que sempre les podem aprendre, i sumen: quan aprenem una llengua, l'afegim a la resta de llengües que ja parlàvem.

La classe social tampoc no determina, ni hauria de determinar en cap cas, l'ús d'una llengua o una altra. El català sempre ha estat una llengua interclassista, que és parlada i compartida pel conjunt de la societat, i així volem que continuï sent. A més, també és i ha estat de sempre una llengua de cohesió social, un valor que no volem perdre. Actualment les administracions públiques han posat a l'abast de tothom eines i recursos gratuïts per a l'aprenentatge del català per a totes les edats: la immersió a l'escola, les aules i els cursos gratuïts per a adults, portals d'aprenentatge virtual, dinamitzadors lingüístics, voluntariat per la llengua, etc.