Les darreres enquestes sociolingüístiques elaborades per la Generalitat de Catalunya creuades amb els patrons evidencien un augment del nombre de persones que entenen el català arreu del territori. Així, aquesta xifra ha superat ja els tretze milions. Els percentatges més elevats per població són a les Illes Balears (96,8%), Andorra (96,0%) i el principat de Catalunya (94,6%), però això no es tradueix en un augment de l'ús de la nostra llengua. 

Així doncs, tot i aquestes dades positives, l'ús de la llengua catalana en l'àmbit comercial i en els establiments té un llarg camí per endavant, especialment en els indrets on la presència de turisme massificat fa que per a un consumidor encara sigui més complicat rebre atenció en català. Ens trobem que el personal que atén el públic sovint prioritza el coneixement de llengües com l'anglès, l'alemany o fins i tot el rus, per sobre del català.

Un dels casos més paradigmàtics és la ciutat de Barcelona on, segons l'estudi Ofercat elaborat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, encara existeixen moltes mancances en l'ús de la llengua catalana. 

Segons l'esmentat estudi, una de les problemàtiques principals és la llengua d'identificació, és a dir, la llengua que s'utilitza d'entrada amb els clients. D'aquesta manera, el 34,7% dels establiments inicien la conversa en català, mentre que el 63,1% utilit­za aquesta llengua només quan un client s'hi adreça en català. Sembla clar que el comerç barceloní s'adequa en una proporció notable a la llengua de l'interlocutor, però no sempre ni arreu.

En aquest sentit, s'evidencia que en els darrers anys s'ha produït un lleu decreixement de la llen­gua oral, descens que ha estat més important en la llengua d'iden­tificació que no pas en la llengua d'adequació. És a dir, hi ha menys establiments que anteriorment que d'entrada utilitzen el català amb els clients.

Davant d'aquesta problemàtica, la CatalApp és una molt bona eina per contribuir a millorar la situació del català a restaurants, comerços, museus, cinemes i tota mena d'establiments. Només a la ciutat de Barcelona, en els quatre mesos de funcionament de la CatalApp, els consumidors han valorat l'atenció oral, escrita i virtual d'un total de 6.900 establiments diferents. D'aquesta manera, empreses i consumidors han començat a prendre consciència d'aquells comerços que tenen una actitud més responsable amb l'ús del català.

En ciutats com Barcelona, on existeix una presència massiva de turisme, els catalanoparlants sovint veiem vulnerats els nostres drets com a consumidors. D'aquesta manera, la CatalApp no pretén ser una eina de senyalització ni estigma, sinó un mecanisme de cohesió i defensa dels nostres drets lingüístics.